Planeta Bellera 2.

El projecte d'audiovisuals de l'any passat, Planeta Bellera, ha retornat. No per tornar-ho a fer (no, per favor..) sino per fer un cartell en el qual hi hagi alguna cosa del projecte, alguna informació que resumeixi el projecte de cada grup. Dd'aquest cartell gegant se'n faran duescentes còpies, llavors no ha d'haver cap error.

El meu grup, els components del qual erem la Emma Jimenez (que ja no està en aquesta classe), la Maria Sanchez i jo, vam fer un projecte que volia fer recorda a la persona els gloriosos, o no. moments passats comparats amb l'actualitat: com han canviat els costums i la cultura de cadascú. Vam intentar plasmar aquesta idea en fotografies realitzades per nosaltres mateixes: les quals estan ambientades en fa uns anys i altres en l'actualitat.

Llavors, per plasmar tot aixó en un sol cartell estaria bé que juntessim totes aquestes fotografies perquè també s'apreciï aquesta diferència. Però vam descartar la idea i voliem que fos algu molt senzill, simple, que vulgui fer a l'espectador entrar al blog i veure de què va aquell projecte.

 Per aconseguir això em triat una foto, que a mi m'agrada molt, en la que surt una figura, no es veu si és home o dona, però sabent que és de fa uns anys, es pot suposar que és un home, la qual està treballant amb la palla. Retocada amb un to sèpia i amb no gaire bona resolució: aquest efecte volíem crear, que es vegi una mica pixelat perquè faci contrast amb les lletres que es veuen perfectament, on, pr cert hi posa el títol del projecte: "Veure, escoltar i sentir". A sota d'això hi ha el nom de les components del grup i el nom del blog pel curiós que vulgui descubrir-lo. 

Projecte de l'olla.

L'olla és una entitat que està fent col·laboració amb la fàbrica de les arts de la Roca Umbert, i volen fer canvis al bar de la fàbrica, quie tingui una estètica unamica rural, perquè defensen l'ecologia. PEr això ens han demanat als alumnes de segon fer un disseny de la remuneració interior del bar: canviar les taules, les cadires, la il·luminació, la pintura, sense haver de fer grans maniobres i que no requereixi un gran pressupost. Ens han fet començar per les  taules, per això la meva idea ha sigut: col·locar taules de fusta, sense pintar, o si, però amb to marronós però que es veiés la fusta perquè dóna la sensació d'un arbre; amb les puntes arrodonides, per evitar possibles accidents; i que siguin plegables, més que res per si es vol una taula petita o més gran, depenent dels clients, perquè no s'haguin de moure taules cap amunt i cap avall... Llavors enganxar una pegatina gran i resistible, amb les qualitats higièniques corresponents per poder netejar bé les taules, on hi hagi el logotip de l'olla.
Parlant de logotips, també ens han fet dissenuyar el logotip de l'empresa. La meva proposta ha sigut aquesta: una olla dibuixada, negra, tallada (no es veu sencera).. amb la paraula olla sortint com si s'estigués coinant, i el que reforça això últim són les tres senyals de vapor que surt de l'olla; tot, sorbe un fons blanc per destacar lo anterior.

Publicitat subliminal.

Mentre realitzava l'anàlisi publicitari de dos anuncis, vaig trobar amb un tema que m'interessa molt: la publicitat subliminal.

Es considera publicitat subliminal tot aquell missatge audiovisual (composat per imatges i sons) que s'emeten per sota de l'umbral de les percepcions conscients i que inciten el consum d'un producte. També és aplicable a aquells missatges visuals que contenen informació que es pot observar a simple vista, com per exemple els anuncis d'imatge fixa en revistes ilustrades o en cartells.

En el cas de les imatges en moviment, l'èsser humà no és capaç de percebre de manera conscient cada una de les imatges que es projecten sobre una pantalla a una velocitat de més de 14 imatges per segon. Però el cervell sí que és capaç de percebre-les, de tal manera que qualsevol missatge que s'intersi per aquest mètode pot ser percebut de forma subconscient, el que alguns han aprofitat per afirmar que aquest tipus d'imatge influeixen en la voluntat de l'individu a l'hora de realitzar una determinada activitat (consumir X producte, una amrca; sentir algun tipus de sensació: placentera o pel contrari repulsiva; o incitar alguna necessitat: set, gana, etc.). Fins i tot en la música es poden trobar de missatges subliminals, amb la lletra al revés o els cors que se senten de fons, ens poden dir alguna cosa, molts cops, amb missatges satànics.

Alguns exemples poden ser els següents anuncis:

Aquest anunci de diari d'algun tipus de vi com molts altres, estàn relacionats amb la sexualitat.

Escola superior de disseny i moda Felicidad Duce.

El 27 de Gener vam fer una sortida l'escola superior de disseny ide moda de Barcelona Felicidad Duce. Des de 1928 l'Escola Superior de Disseny i Moda Felicidad Duce forma cada any a una nova generació de professionals en el sector de la moda a partir d'un ensenyament innovador, creatiu i avantguardista gràcies a tot un equip docent i humà coneixedor del mercat, de les últimes tendències i els últims avanços tècnics. Aquí os deixo la pàgina web de l'escola http://www.fdmoda.com/ca.

Van oferir al Bellera anar per fer un taller gratüit. Bé, en veritat eren dos tallers diferents els quals cadascú hauria d'escollir-ne un:

• estampació de samarretes: s'havia de portar una samarreta de casa i allà ens ensenyaven com estamparla amb podructes naturals: amb una poma, ceba, xampinyons amb diferent varietat de colors. El resultat era creatiu i original.
• disseny de figurins: al disseny de moda, s'han de fer uns dibuixos previs, els quals s'han de dibuixar els figurins que portaran la roba abans de ser construida. Llavors aquest taller consistia fer retalls de revista i a partir d'aquí crear la roba dels figurins previament dibuixats per l'escola.

Jo vaig escollir el de disseny de figurins. Sincerament, no era pas el que m'esperava. Creia que ens ensenyarien la teoria, el procés per arribar a dissenyar el figurí i la roba, les tècniques de dibuix.. i que desprès fariem una pràctica i ho fariem nosaltres mateixos. El que vam fer realment va ser que ens van entregar un full amb els figurins i la roba (molt simple, estàndar) dibuixats en el qual haviem d'enganxar els retalls de revista per donar un estampat a la roba dels figurins. Ho vaig considerar més com un taller per nens, no creatiu. Però igualment, no em va desagradar, però no era el que m'esperava.

Aquesta és el meu disseny a partir dels figurins, encara sense acabar.

Anunci publicitari

Ens han proposat la crítica de dos anuncis: un que ens agradi i un altre que no. 

El que m'agrada



ANÀLISI OBJECTIU. Què veiem?

Nom del producte/marca: Adidas.

Eslogan/logotiop: tres ratlles en diagonal formant un triangle amb la paraula "adidas" a sota d'aquest.

Descripció del producte i dels destinataris: és una marca de roba, majoritaritàriament esportiva però també hi ha que no. És molt coneduga pel seu dinamisme i el seu canvi continu de dissenys, publicitat. És dirigida per a un públic juvenil, o no, però que sigui esportiu i a la vegada, li agradi cuidar el seu aspecte.

Identificació del medi en què apareix: anunci publicitari  d'internet.

Tipo de campanya: representa una campanya de manteniment perquè no ens presenta presenta cap producte seu, és a dir, cap roba sobre la qual vulguin fer campanya. Sinó un objecte, que agrada a tothom i la forma és la del logotip.

Tractament del producte: hi ha un pastís de xocolata i nata, la distribució dels quals en el tros de pastís ens recorda a l'eslogan de la marca.

Aspectes sintàctics-expresius: és un pla frontal, el tros de pastís es troba al centre de la imatge i al voltant hi ha diferents degradats de blaus cap a blancs.

Tractament llingüístic: és popular, perquè hi apareix un objecte tradicional, que tothom coneix i el tenim present al dia a dia. També és ingeniós perquè s'ha col·locat perfectament perquè les formes del pastís ens recordin a "adidas".

Text escrit: hi ha un text en portuguès: 55 anos e 281 calorias, que vol dir: 55 anys i 218 calories. Suposo que significarà que des que s'ha creat la marca, algu que l'hagi consumit desde llavors, només haurà acumulat 218 calories perquè ha usat la roba d'Adides..

ANÀLISI SUBJECTIU. Què ens sugereix?
Impacte de l'anunci: el que més impacta i a la vegada agrada molt és veure un pastís de xocolata i nata, que no desagrada a ningú. És a dir, agraden tant l'idea com el tractament formal perquè totes dues atrauen l'atenció del públic.
Presentació del producte: Es destaca l'estètica de la marca. No estan anunciant cap producte si no que nomès s'estan autoanunciant perquè nomès surt el seu logotip com un pastís, és a dir, ens estan dient que la seva marca és tan bona com la bona pinta que té el pastís.
Públic al qual s'adreça l'anunci: Masculí/femení, esportiva o que li agradi portar les marques més de moda i innovadores. Pel que fa a la classe social, va dirigit a algú de classe mitja/superior.
Valors i estereotips que s'utilitzen com a reclam o es manifesten: Es manifesta que la seva marca és molt bona.
Significat que es deriva dels elements morfosintàctics i expressius: Els elements que utilitza són un fons blau grisenc, no gaire llampant per no treure protagonisme a l'objecte principal que està en primer pla; per això el fons es veu com difuminat i amb un sutil foco de llum a l'esquerra, per trencar amb la planície del fons.
Aportacions de l'estructura narrativa: El doble sentit de l'objecte; és un símbol: un pastís simbolitzant el logotip de la marca.
Funció que realitza el text escrit / verbal: El text escrit (55 anos e 281 calorias.) vol reforçar el doble sentit de la imatge del pastís: que la marca ja té 55 anys i que el valor alimentici del pastís que és de 281 calories.
Recursos estètics i semàntics utilitzats: Tot l'objecte central és un recurs estètic: perquè és una cosa que a tothom li agrada i només de veure crida l'atenció. I de semàntic és el doble sentit mencionat anteriorment. A més, hi ha el logotip vertader a sota en una franja limitada per dues línies horitzontals, el qual es pot comparar i concideix perfectament amb el logotip "fals" del pastís.
Estratègia comunicatiu-persuasiva. Com aconsegueix AIDA? Aconsegueix l'atenció de l'espectador utilitzant aquest recurs estètic tant convincent com és un pastís de xocolata i nata, sumant-li la gradació del color blau grisenc del fons i les línies blanques, que tot junt, creen harmonia i estètica molt persuasiva.

 El que no m'agrada.



ANÀLISI OBJECTIU. Què veiem?

Nom del producte / marca: bambes i bolsos/Puma.
Eslògan / logotip: Puma.
Descripció del producte i dels seus destinataris: bambes esportives o no, i bolsos petits vermells amb decorats de ratlles horitzontals blancs amb el logotip de la marca. Destinat a joves.
Identificació del mitjà en què apareix: Internet.
Tipo de campanya: Promoció del producte. 

Tractament del producte: Es veu com una parella de joves vesteixen el seu producte.
Descripció dels elements morfològics: No n'hi ha.

Estructura narrativa (SI TÉ): Explica a través d'una sola imatge, com una noia, jove està practicant sexe oral amb un noi, jove també, com en un passadís secret, perquè ningú els vegi.
Aspectes sintàctic - expressius: Pla semi-detall, en el moment en què la noia s'ajup en front del noi i està a punt de fer-li sexe oral. El color que més descata són el color vermell- que es veu en el producte, en les bambes i el bolso de la noia- i després es veu també, amb no tanta insistència però sí perquè hi ha un focu de llum il·luminant-lo, les bambes negres del noi.
Tractament lingüístic:  No utilitza text. Només la imatge i a la part inferior dreta, el logotip.

ANÀLISI SUBJECTIU. Què ens sugereix?
Impacte de l'anunci: Imatge eròtica que ens vol reflexar les bestieses juvenils que els joves als qui va adreçat han fet o faràn algún dia!
Presentació del producte: Destaquen el producte a vendre. Però el fet que estigui en aquell pla, també destaquen la sexualitat, l'erotisme, la juventut...
Públic al qual s'adreça l'anunci: Masculí/femení, de 15 a 30 anys, d'una classe mitjana-superior.
Valors i estereotips que s'utilitzen com a reclam o es manifesten: Utilitat del sexe com a valor més representatiu de la juventud. A més, destaca el fet que la noia és la que fa tenir el plaer al noi, qui també porta el producte posat; com dient que qui no el portés, no tindria aquestes aventures entremaliades.
Significat que es deriva dels elements morfosintàctics i expressius: Es deriva el desig sexual que es tenen un jove cap a l'altre perquè porten les bambes posades.
Aportacions de l'estructura narrativa: Una noia jove o adolescent, ajupida a punt de baixar-li els pantalons a un noi, per portar a terme el sexe oral.
Funció que realitza el text escrit / verbal: No hi ha text escrit.
Recursos estètics i semàntics utilitzats: S'usa la figura dels joves per atreure a aquells joves i als no tan joves que els agradaria tornar a temps enrere i tornar aviure aquells moments de bogeria desenfrenada, com reflecteix la imatge.
Estratègia comunicatiu-persuasiva. Com aconsegueix AIDA?: Per aconseguir l'AIDA fan servir una cosa habitual en les persones, com és el sexe.. Però utilitza aquest tipu de sexe i aquest tipus de personatges: com són una joveneta, que sembla ser adolescent, i a un noi, per fer venir ganes de fer aquest acte als adolescentss, i per tornar al passat, recordar aquells moments i tornar a viure'ls als joves. Per això, els caldria anar a l'última amb aquestes bambes i bolsos Puma.

En aquesta pàgina hi ha una sèrie d'anuncis publicitaris arreu del món, que em semblen molt interessants, perquè son ingeniosos i arriben bé a l'espectador. http://www.taringa.net/posts/imagenes/1598609/25-anuncios-ingeniosos-_muy-bueno_.html

Amics del xiprer.

Amics d'El Xiprer és una associació que es crea el més d'abril de 2010. La iniciativa sorgeix d'un grup de granollerins, amb inquietuds i de procedències diverses, que comparteixen l'anhel que les persones s'impliquin més en donar les respostes que la societat demana.

A partir del coneixement de l'activitat que fa El Xiprer a favor de la dignitat de les persones, el projecte Amics d'El Xiprer pretén despertar consciències, generar compromís i fer néixer les ganes de compartir.

Per seguir amb el projecte necessiten més amics i ja en son 613 amics! La meva proposta per l'anunci per aconseguir el propòsit de l'associació és aquesta. Consisteix en dues mans que s'estan a punt de tocar: la de sota a la dreta necessita l'ajuda que la de dalt l'està oferint; de color negre  totes dues sobre un fons verd que simbolitza la naturalesa com el xiprer. A dalt he posat l'eslogan de l'associació que diu "Ara més que mai,  ajuda'ns!", aquesta última paraula, per donarli més importància, he dibuixat com una guixada a sota.
Les fotografies de les mans les he realitzat jo i retocat amb photoshop pere posar-les de color negre perquè impacti més.
També he hagut de editar la foto per posar-la en blanc i negre per questions d'impressió.

Bé, aquest ha sigut el resultat:

Tipografia.

Art de col·locar correctament el material d'imprimir, d'acord amb un propòsit específic: el de col·locar les lletres, repartir l'espai i organitzar els tipus amb vistes a prestar al lector la màxima ajuda per la comprensió del text.

-Stanley Morison, Principios fundamentals de la tipologia (1929)

Aquest és el millor resum de què és la tipologia. Teoricament, és l'art o tècnica de reproduir la comunicació mediant la paraula impresa, transmitir amb certa habilitat, elegancia i eficacia, les paraules.
La tipografia és el reflexe d'una època. Per això l'evolució del disseny de les mateixes responen a projeccions tecnològiques i artístiques. El signe tipogràfic s'ha considerat com un dels membres més actius dels cambis culturals de l'home.
En els primers signes de l'escriptura, cada signe ens expressa una idea, un concepte o una cosa; aquests signes es combinen entre sí per comunicar idees més complexes. Aquests sistemes d'escriptura son pictogramàtics, jeroglífics i ideogramàtics.
El camp tipogràfic, abarca la realització de llibres, periòdics, anuncis publicitaris, revistes, etc... i qualsevol altre document imprés que es comuniqui amb altres mitjançant paraules.

TIPOGRAFIA KATY SIDIBE

La meva proposta per a una nova tipografia és la segünt:

 En què consistex? Les lletres són formades per un conjunt de formes semblants a una elipse molt pronunciada. Les lletres són en majuscula, i he escollit el fons negre amb taques de gris fosc per fer contrast amb el blanc de les lletres.

Procés: he utilitzat unes mongetes que portaven temps a l'armari per reatlizar el conjunt d'una lletra sencera. Les he col·locat en forma de la lletra, a sobre d'una cartolina negre i he realitzat les fotografies. Llavors, amb una mica de photoshop he intesificat el fons, més fer-lo més fosc, i aquest ha sigut el resultat.

Les fotografies següents són mostres de les fotografies reals sense retocar i del procés del treball.

"Cuento chino".

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
   La pel·lícula és una comèdia que tracta la convivència entre un argentí i un chinès que no s'acaben d'entendre.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

En Roberto és un home que s'ha hagut de conformar en la vida per ser l'amo de la ferreteria que temps abans era del seu pare. És un home amb alt temperament, rabiós, maniàtic, meticulós fins en comptar els claus que hi ha en una capsa que els proveidors li han enviat, impulsiu, amb un fil prim de paciència i de vegades agresiu, però bona persona i que es preocupa per altres persones. Pel seu físic sembla que sigui amargat (i ho és, per què es veu que li falta alguna cosa imprescindible a la vida), molt solitari, seriós, però quan el mires penses que té alguna cosa més que no sabries esbrinar (però que la té), perquè té uns ulls clars i una mirada (intimitant però trista i melancòlica) que et fan pensar que en el fons és profund i a la vegada misteriós. El que passa és que en el fons no tolera les tonteries ni injustícies, vinguin d'un client pesat o d'un policia caradura t'intimida, no només per la mirada sinó també amb la seva manera de parlar: directa i sense pèls a la llengua.

És el protagonista de la història, de fet, expliquen la seva vida desde que el chinès s'ha incorporat en ella. Al llarg de la pel·lícula, quant més tracte té amb el chinès, va cambiant el seu comportament amb ell: ha anat acostumant-se a una companyia, a ser una mica amable i a rebaixar el seu nivell de desconfiança. A través d'en Roberto se'ns explica l'evolució de la manera de ser d'una persona per causa d'uns successos i la relació amb altres persones al llarg d'un temps.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
El m'ha agradat ha sigut les llums, les ambientacions, els colors que s'ha utilitzat per cada moment, escena i personantge. Tot té un perquè, i això és el que ha fet que al llarg de la pel·lícula hagi anat mirant alguns aspectes d'aquests per esbrinar-ne el motiu. A més, amb l'explicació de desprès que ens ha fet el noi, ha anomenat molts detalls que se'ns passa de llarg, Code Inconnu, que són detallets de res que tenen molta importància pel tractament de la pel·lícula. Sense deixar de banda a la banda sonora, que també és molt important per remarcar alguna situació de la pel·lícula.
Crec que el director ha optat per explicar-nos així la història per donar més misteri i, per tant, que l'espectador s'enganxi més a la pel·lícula i no s'aburreixi. És millor així que deixant-ho fàcil perquè perdria l'interès.


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

Destacaria el fet que molts dels efectes que utilitza no els fa en va, tenen un significat. Per exemple, al començar la pel·lícula, que passa d'un llac de la Xina a la ferreteria d'en Roberto: ha girat la càmara 180º simbolitzant que el barri de Buenos Aires és a l'altra punta del món respecte Xina. Això m'ha sorprès i agradat, perquè atrapa a l'espectador i fa que pensi que aquell gir amaga alguna cosa, però no se sap ben bé què.


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

Els sons i sorolls són molt importants a la pel·lícula. Et fan veure quines parts són més importants que altres, a més que, ajuden a reflectir els sentiments dels personatges i d'aquesta manera atrapa més a l'espectador. Lo que m'agrada més, és que a cada escena de comèdia, la música o els sons que utilitzen fan que sigui encara més graciós.


6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

M'han semblant molt interessants les diferents seqüències en què ell llegia les notícies estúpides que col·lecciona dels diaris i les intrepreta la seva manera: fa com un flashback i com si aquells successos li passesin a ell i a la gent que l'envolta. El que més m'ha agradat ha sigut una de les notícies que llegia; anava sobre una barberia d'Itàlia on s'estampa una forguneta amb unes barres llarges de ferro mal cordades a la vaca, i aquestes trenquen el cristall de la barberia, que van a parar al cap del barber (que representa que és en Roberto) i aquest li fa un tall a l'home que estava afeitant (representat pel client pijo i pesat que sol venir a la seva ferreteria) al qual fa un tall al coll.

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

L'inici és molt bo perquè et desconcerta molt, és com un shock que més enllà de la pel·lícula entendràs, però al primer moment de veure-ho, no. Per això atrau i fa que t'interessi seguir-la mirant, per aquesta intriga i raresa. El final l'han deixat una mica obert, diria que és perquè cadascú s'imagini el final que vulgui.. Però m'haguès agradat veure un final tancat del tot.

El títol és una altra aspecte que creus que és una tonteria i no té res a veure, però té sentit quan ja has mirat un bon tros de pel·lícula. Em sembla molt original, percísament per això, perquè et fa pensar que és una pel·lícula sobre xinesos o la història de Xina o algo semblant.. Però ningú pensaria que és sobre un argentí i un xinès intentant conviure on hi ha una vaca pel mig.


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

La pel·lícula sencera en sí m'ha semblant molt interessant senzillament perquè és diferent, no és la típica comèdia sense cap ni peus que només vol fer riure i ja. Sinó que és una història amb uns personatges profunds amb molt que analitzar a la vegada que te'n rius. D'aspectes negatius, potser jo hi haguès posat una mica més d'amor i sentiment a la pel·lícula, però en veritat igualment ja està bé així.

Samarretes de terra.

Finalment, em descartat la idea de la cua. Em acabat fent tres sèries de samarretes per les principals veus que canten a l'auditori: una d'aigua, una altra d'aire i de terra. Jo m'he encarregat de la terra.

He partit de cuatre samarretes blanques llises de màniga llarga. Amb uns tints de colors marronosos les he tenyit i amb esprais i plantilles les he donat diferents tonalitats. Al final de les mànigues he fet unes retallades que han quedat tires per donar-hi més efecte de terra.

El resultat ha sigut aquest.

Portada 9nou.

Aquí os presento la meva proposta per la portada de la revista 9nou. He apostat per un posar la paraula "Nadal" en diferents fonts, colors i idiomes, en un fons blanc. Representa la diferència que pot tenir el nadal per a una persona i per a una altra. Per allà al mig de les paraules és com si proposés a cadascú que posés com és el seu nadal. I per finalitzar a la part inferior esquerra he aclarit la meva intenció amb la frase "Perquè no per a tots és igual".

Cua d'en Nemana.

Aquest és el dibuix que he dissenyat de la cua del drac. És un simple esboç de la estructura superficial. A la part superior es veu una cinta que és la que anirà lligada al nen perqè s'aguanti. Com es pot apreçiar al dibuix, les puntxes són d'un color més clar que la cua en sí. Quan trobem o comprem el material ho començaré a fer en tres dimensions.

Projecte del Conservatori.

Aquest projecte consisteix en fer la part visual d'una actuació al Conservatori. Jo i els meus companys Marina Calero, Carla Domene i Robert Palau fem la part de l'atrezzo. El que fem és posar uns elements a cuatre nens principals cantants, personificar el que canten. Cadascun de nosaltres farà artesanalment una peça.
El que hem pensat és posar'ls-hi elements del personatje de la cançó, que no s'ha de saber ben bé què és però s'ha d'intuir. Aquest personatje finalment és un drac, i el que farem serà que cada nen es posi un element de drac: un una capa amb peucs, un altre unes ales, un altre una cua, una samarreta amb escates...
Jo m'encarrego de la cua de l'animal. Consistirà en una tela cosida en forma de xurro acabat en punta, amb espuma dins perquè tingui volum. Llavors enganxar les típiques punxes de cua de drac a sobre, d'un color verd més fluixet que el de la tela, de cartró o sino amb tela i espuma també (com la resta de la cua). Ja he fet alguns esbossos i reunit el material que necessitaré, que és: tela, espuma, pegament, cartró, fil i agulla, i pintura.

Xapa.

Ens han encarregat un treball de fer una xapa. Consisteix en dissenyar una xapa amb la frase "No contra l'art", que és un pelindrum circular. El meu disseny és aquest. He volgut fer entendre com on comencen els dos principis i on acaben els dos finals, i espero que hagi fet efecte. També he intentat que se s'assembli el màxim possible a una circumferència, però encara es veu una mica la forma elíptica.

Vídeo final.

Aquest és el nostre vídeo final, meu i de la Emma Jimenez.
Tracta sobre la relació entre l'art i la ciència. Que principalment semblen contràries i, fins i tot, rivals però que en realitat una depèn de l'altre. Perquè n científic ha de saber d'art (tenir creativitat per descobrir coses) i un artista ha de saber de ciència (per exemple, els colors són ciència), encara que no ho sembli.

Hem utilitzat diferents plans, i punts de vista. En alguna escenes la llum no era molt bona, però l'hem modifica't de la millor manera que podíem perquè es veiés mínimament. Pel que fa al so, voliem posar alguna música durant tot el clip, però com que la banda sonora havía de ser original, vam troba a algú que en sap de música, però no va tenir temps de fer-nos una peça ja que li vam demanar una mica tard.

Vam tenir uns quants problemes amb el programa Vegas 6.0 perquè mai l'haviem utilitzat. Ens ha passat molt que al desar-ho en format vegas i tornar-ho a obrir amb el programa, no s'obria i per això l'hem hagut d'editar desdel principio molts cops. També al pujar el vídeo al Youtube em deia que havia d'esperar 300 i pico de minuts, és a dir casi una setmana. Al venir a l'escola, per sort em deiu que nomès cal esperar mitja horeta. I aquest és el resultat final, encara que no és del tot el que esperàvem, però algu és algu...

http://www.youtube.com/watch?v=chOzkx8jsng

L'Efecte del Cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni.

El passat Divendres vem anar a la CaixaForum de Barcelona on vam veure una de les seves exposicions temporals. I aquesta consistía en la reflexió sobre l'efecte i l'impacte visual que té el món del cile sobre la nostra cultura. Ens mostra la barreja entre realitat i ficció oferint-nos, per exemple una imatge manipulada que sembla real.
D'aquesta manera ens endinsa al món dels somnis, que és la segona part de l'exposició. I aquesta ens fa veure que com els mitjans en la nostra vida ens fan sentir sensacions intenses i importants als somnis. A més, fan perdre la noció del temps, sobretot per les secüències repetides, o els moviments constants o pel propi so. Aquest punt ja és un altre engany del cinema.

Vam veure aquests dos temes reflectits en moltes obres a través de videoart i videoinstal·lació. Amb noms d'artistes molt reconeguts com: Andy Warhol, Duglas Gordon...

La obra que més va impressionar a tothom era la de You and I Horizontal II, d'Anthony McCall. Consistex en una sala tota fosca, amb un foco de llum que feia una forma a la pared i semblaba que tenía tres dimensions. Amb una mica de fum que juntant-se amb la llum donava l'efecte que fossin núvols o boira. En aquesta obra hi intervenen aquests factors clau: l'espai(una sala gran amb les pareds negrs), la llum (el foco de llum projectat), la foscor (sense foscor no hi ha llum), el so (semblaba que representaba boira), i per últim però no menys important, l'espectador, que quan intervenia en el camí de la projecció la llum es reflectia amb una altra forma.

Aquí deixo el link de la pàgina web de "la Caixa" (que és l'encarregada de tot el centre CaixaForum) l'apartat de la CaixaForum de Barcelona,  i l'apartat on surt ampliada aquesta resenya (amb fotos de les obres i tot, aquí no n'he pogut posar ja que els drets d'autor estan protegits).
http://obrasocial.lacaixa.es/
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/caixaforumbarcelona_es.html
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/elefectodelcine_ca.html

Videoart.

El Videoart és un moviment artístic surgit als Estats Units. Per lo que vaig entendre va sorgir als voltants del 1963, i experimenta diferents tendències com: fluxus, l'art conceptual, les performances i el minimalisme, entre altres. Es basa en la possibilitat d'estableixer una dinàmica visual i conceptual a través de la narració filmogràfica o bé fotogràfica.

Aquesta tendència pretén explorar les aplicacions alternatives i aplicacions artístiquesedels medis de comunicació de masses. S'usen medis electrònics (analògics o digitals) amb un fi artístic. En aquest s'utilitza informació de vídeo o audio (que no s'ha de confondre amb la televisó o el cine). Una de les diferencies entre el videoart i el cinema és que el videoart no necesàriament cumpleiz els elements del cile, ja que pot no tenir actors o diàlegs, faltar de una narrativa o guió, o altres elements que generalment defineixen les pel·lícules com un entreteniment.

A més és una alternativa molt més econòmica que la producció trandicional de cine. És una proposta més enfocada a les persones que volen trencar els paràmetres comercials i busquen un medi més econòmic, però no per aquest motiu amb menys valor que la producció tradicional.

Les seves produccions es diferencien del video clip, video documental o video de ficció, perquè sobretot intenta fer veure noves narratives i noves former per visualitzar, tocant molt el món audiovisual.

De manera que es tracta d'una manifestació que significa una ruptura amb lo convencional o lo "visualment correcte".

Aquí teniu un parell d'exemples de videoart que he trobat, i que m'han semblat interessants.

http://www.youtube.com/watch?v=619XJw_ddxg&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=e3h1wG4Oobc&NR=1

Fira Loop de Videoart.

Aquesta fira és a un hotel situat a Barcelona, l'Hotel Catalonia Rambles. Consisteix en 35 de les seves habitacions plenes de videoart, o sigui, l'hotel els deixa l'habitació als artistes i ells poden fer el que vulguin amb ella, projectant un video on i com vulguin.
Els vídeos hauràn de ser de qualitat perquè és una cita internacional i són valorats en 2.000€ o 6000€ depenent de la creativitat de l'obra.

Museu de Granollers

La classe van anar de visita al museu de Granollers, on diuen que es va fer una exposició d'art. Jo no vaig anar, per tant no puc fer cap resenya fins que hi vagi una tarda pel meu compte. Mentres tant estic mirant la pàgina web http://www.museugranollers.org/.

Centre d'Art TeclaSala

La ciutat de l'Hospitalet acull la quarta edició d'aquest projecte expositiu que, amb caràcter biennal itinerant, viatja per diverses ciutats d'Europa amb l'objectiu de donar a conèixer els interessos i les tendències dels joves artistes europeus.

Els comissaris de cada un dels països proposen conceptes i temàtiques diferents, amb la intenció de donar una visió de la jove plàstica europea contemporània.

En aquesta edició, els comissaris han seleccionat artistes de les escoles i facultats d'art. El treball dels joves creadors catalans gira a l'entorn de la proposta. Existències paral·leles / Memòries no viscudes, com a fil conductor de les seves obres.

Final del Planeta Bellera 2

He tingut aquest blog una mica abandonat perquè he estat fent i modificant l'altre, el de Veure, escoltar i sentir, per el projecte de la Turbine (que ja està casi acabat). Ja em exposat els nostres projectes a la sala de l'espai d'arts de la Roca i Umbert, el passat Dijous 31de Març; i ahir, Dijous 7 d'Abril, al Centre Cívic de Can Bassa.
Planeta Bellera 2 ha sigut el nom que hem rebut tot el primer de batxillerat artístic (plàstic i escènic) al fer aquest projecte. Fins i tot hem fet un grup al facebook per estar en contacte entre tots nosaltres, inclossa l'Anna Estany. A part, d'ella també hi havia amb nosaltres l'Anna Paredes i hem gaudit de l'ajuda del crític Manel.
El projecte ha començat partint sobre la idea de l'artista xinès Ai Weiwei: la seva obra de les pipes. Que no és una simple obra artística, sinó que ha comportat un procés molt elavorat i això és l'autèntic art, el procés. També hem donat molta importància a la col·laboració, aquesta era la paraula principal per començar els projectes. O sigui, consistia en fer un projecte amb col·laboració i donant importància al procés artístic més que a la obra/peça final del treball. Un procés al qual han hagut reflexions, imprevistos de última hora, estrès i tranquilitat a la vegada (perquè ens han donat bastant llibertat i això ens ha ajudat però també ens ha desconcertat una mica perquè havien moments als que no sabiem què fer...), han hagut renovacions i rectificacions de idees que abans ens semblaven bé però desprès no... És a dir, experiències noves que mai abans haviem tingut i ens han fet reflexionar i crèixer com artistes (en procés).