lunes, 29 de noviembre de 2010

Ai Weiwei i les 100 milions de llavors de girasol de porcellana.

Ai Weiwei

La idea d'aquest artista ens invita a reflexionar sobre més temes que unes simples pipes escampades pel terra. A simple vista sembla una instal·lació sense color ni sentit ni cap mena de missatge, però desprès de mirades i reflexiones ens adonem que l'autèntic significat del missatge d'aquesta exposició és la pobresa, la falta d'aliments de la població xinesa amb el govern de Mao, que van poder sobrevire a base de pipes. Aquest líder comunista conegut com "Sol" manipulaba la ment del pobe com si aquest fossin girasols, el que vol dir que giraven entorn a ell.
Impresiona perquè veiem cen milions de pipes escampades per una sala ocupant una superfície de mil metres cuadrats a una altura de 10 centímetres, fetes a mà una a una, perquè Weiwei volia recuperar la tradició de l'artesania.
Hi ha un dilema i és que es pregunta que qui és l'artista: Ai Weiwei o els 1600 xinesos que han pintat les pipes una a una? Bé, en la meva opinó, l'artista és qui aporta la idea, posa les instal·lacions, qui es mou per realitzar i fer possible un projecte tan gran com aquest; i qui ha fet això ha sigut Ai Weiwei.

Benet Rossell

Benet Rossell és un artista polifacètic amb tècnica multidisciplina que va nèixer l'any 1973 a Àger, Lleida.
Benet Rossel té una exposició dedicada a ell al Museu d'Art Contemporani de

Barcelona (MACBA). Aquesta exposició va sobre una part de l'àmplíssim treball d'aquest artista que té capacitat per fer diverses activitats diferents en l'art, concretament desde dues de les seves vessants principals: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies.

El museu projectarà part de la seva filmografia per complementar una exposició dedicada al cineasta. El Macba recupera les pel·lícules dels anys seixanta i setanta, així com l'obra videogràfica recent de Benet Rossell.

viernes, 12 de noviembre de 2010

Pipiloto Rist transporta a un nou món d'art.

Elisabeth Charlotte Rist és una reconeguda videoartista. La seva obra consisteix en videos d'una durada de generalment un parell de minuts, alterant colors, velocitat i so.
Els seus treballs generalment tracten fets relacionats amb el gènere, la sexualitat i el cos humà.
Els seus colorits i musicalitzats treballs transmeten una sensació de felicita i senzillesa. Van ser considerats com obres de crítica feminista. Avui en día els seus treballs es troben en les coleccions d'art més importants de tot el món.
El nostre recorregut pels treballs d'aquesta artista no nomès ens ha ensenyat una altra manera de fer art, sinó també una altra manera d'ententre l'art, un art que et transporta a un món seu ple d'expressivitat i personalitat.

jueves, 4 de noviembre de 2010

Fundació Miro

El carnaval del arlequín

En aquesta obra subrealista de Miró, que es troba a la Galeria d'Art Albright de Nova York, ens trobem amb un llenguatge poétic de signes que suggereixen ensomni, ingenuïtat, fantasias i ambiguïtat també. En aquest quadre tan ambigu, aparentment comprensible i a la vegada hermètic, té certa vivència poètica i un fons inassolible.

L'escena és un carnaval, on les aparences poden transformar-se per veure altres que hi han abaix. Per això, les formes tan extranyes tenen un simbolisme concret. Aquest cuadre, segons el propi Miró, va ser inspirat per "els terribles deliris de la gana", o sigui que va ser realitzat quan sufria al·lucinacions per la gana. 

Apareixen representats una sèrie d'elements que es repetiràn posteriorment en altres obres, com les escales, el gat, els insectes, l'esfera fosca.