martes, 22 de mayo de 2012

Planeta Bellera 2.

El projecte d'audiovisuals de l'any passat, Planeta Bellera, ha retornat. No per tornar-ho a fer (no, per favor..) sino per fer un cartell en el qual hi hagi alguna cosa del projecte, alguna informació que resumeixi el projecte de cada grup. Dd'aquest cartell gegant se'n faran duescentes còpies, llavors no ha d'haver cap error.

El meu grup, els components del qual erem la Emma Jimenez (que ja no està en aquesta classe), la Maria Sanchez i jo, vam fer un projecte que volia fer recorda a la persona els gloriosos, o no. moments passats comparats amb l'actualitat: com han canviat els costums i la cultura de cadascú. Vam intentar plasmar aquesta idea en fotografies realitzades per nosaltres mateixes: les quals estan ambientades en fa uns anys i altres en l'actualitat.

Llavors, per plasmar tot aixó en un sol cartell estaria bé que juntessim totes aquestes fotografies perquè també s'apreciï aquesta diferència. Però vam descartar la idea i voliem que fos algu molt senzill, simple, que vulgui fer a l'espectador entrar al blog i veure de què va aquell projecte.

 Per aconseguir això em triat una foto, que a mi m'agrada molt, en la que surt una figura, no es veu si és home o dona, però sabent que és de fa uns anys, es pot suposar que és un home, la qual està treballant amb la palla. Retocada amb un to sèpia i amb no gaire bona resolució: aquest efecte volíem crear, que es vegi una mica pixelat perquè faci contrast amb les lletres que es veuen perfectament, on, pr cert hi posa el títol del projecte: "Veure, escoltar i sentir". A sota d'això hi ha el nom de les components del grup i el nom del blog pel curiós que vulgui descubrir-lo. 

Projecte de l'olla.

L'olla és una entitat que està fent col·laboració amb la fàbrica de les arts de la Roca Umbert, i volen fer canvis al bar de la fàbrica, quie tingui una estètica unamica rural, perquè defensen l'ecologia. PEr això ens han demanat als alumnes de segon fer un disseny de la remuneració interior del bar: canviar les taules, les cadires, la il·luminació, la pintura, sense haver de fer grans maniobres i que no requereixi un gran pressupost. Ens han fet començar per les  taules, per això la meva idea ha sigut: col·locar taules de fusta, sense pintar, o si, però amb to marronós però que es veiés la fusta perquè dóna la sensació d'un arbre; amb les puntes arrodonides, per evitar possibles accidents; i que siguin plegables, més que res per si es vol una taula petita o més gran, depenent dels clients, perquè no s'haguin de moure taules cap amunt i cap avall... Llavors enganxar una pegatina gran i resistible, amb les qualitats higièniques corresponents per poder netejar bé les taules, on hi hagi el logotip de l'olla.
Parlant de logotips, també ens han fet dissenuyar el logotip de l'empresa. La meva proposta ha sigut aquesta: una olla dibuixada, negra, tallada (no es veu sencera).. amb la paraula olla sortint com si s'estigués coinant, i el que reforça això últim són les tres senyals de vapor que surt de l'olla; tot, sorbe un fons blanc per destacar lo anterior.


Publicitat subliminal.

Mentre realitzava l'anàlisi publicitari de dos anuncis, vaig trobar amb un tema que m'interessa molt: la publicitat subliminal.
Es considera publicitat subliminal tot aquell missatge audiovisual (composat per imatges i sons) que s'emeten per sota de l'umbral de les percepcions conscients i que inciten el consum d'un producte. També és aplicable a aquells missatges visuals que contenen informació que es pot observar a simple vista, com per exemple els anuncis d'imatge fixa en revistes ilustrades o en cartells.

En el cas de les imatges en moviment, l'èsser humà no és capaç de percebre de manera conscient cada una de les imatges que es projecten sobre una pantalla a una velocitat de més de 14 imatges per segon. Però el cervell sí que és capaç de percebre-les, de tal manera que qualsevol missatge que s'intersi per aquest mètode pot ser percebut de forma subconscient, el que alguns han aprofitat per afirmar que aquest tipus d'imatge influeixen en la voluntat de l'individu a l'hora de realitzar una determinada activitat (consumir X producte, una amrca; sentir algun tipus de sensació: placentera o pel contrari repulsiva; o incitar alguna necessitat: set, gana, etc.). Fins i tot en la música es poden trobar de missatges subliminals, amb la lletra al revés o els cors que se senten de fons, ens poden dir alguna cosa, molts cops, amb missatges satànics.

Alguns exemples poden ser els següents anuncis:



Aquest anunci de diari d'algun tipus de vi com molts altres, estàn relacionats amb la sexualitat.

Escola superior de disseny i moda Felicidad Duce.

El 27 de Gener vam fer una sortida l'escola superior de disseny ide moda de Barcelona Felicidad Duce. Des de 1928 l'Escola Superior de Disseny i Moda Felicidad Duce forma cada any a una nova generació de professionals en el sector de la moda a partir d'un ensenyament innovador, creatiu i avantguardista gràcies a tot un equip docent i humà coneixedor del mercat, de les últimes tendències i els últims avanços tècnics. Aquí os deixo la pàgina web de l'escola http://www.fdmoda.com/ca.

Van oferir al Bellera anar per fer un taller gratüit. Bé, en veritat eren dos tallers diferents els quals cadascú hauria d'escollir-ne un:
  • estampació de samarretes: s'havia de portar una samarreta de casa i allà ens ensenyaven com estamparla amb podructes naturals: amb una poma, ceba, xampinyons amb diferent varietat de colors. El resultat era creatiu i original.
  • disseny de figurins: al disseny de moda, s'han de fer uns dibuixos previs, els quals s'han de dibuixar els figurins que portaran la roba abans de ser construida. Llavors aquest taller consistia fer retalls de revista i a partir d'aquí crear la roba dels figurins previament dibuixats per l'escola.
Jo vaig escollir el de disseny de figurins. Sincerament, no era pas el que m'esperava. Creia que ens ensenyarien la teoria, el procés per arribar a dissenyar el figurí i la roba, les tècniques de dibuix.. i que desprès fariem una pràctica i ho fariem nosaltres mateixos. El que vam fer realment va ser que ens van entregar un full amb els figurins i la roba (molt simple, estàndar) dibuixats en el qual haviem d'enganxar els retalls de revista per donar un estampat a la roba dels figurins. Ho vaig considerar més com un taller per nens, no creatiu. Però igualment, no em va desagradar, però no era el que m'esperava.
Aquesta és el meu disseny a partir dels figurins, encara sense acabar.