"Cuento chino".

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
   La pel·lícula és una comèdia que tracta la convivència entre un argentí i un chinès que no s'acaben d'entendre.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

En Roberto és un home que s'ha hagut de conformar en la vida per ser l'amo de la ferreteria que temps abans era del seu pare. És un home amb alt temperament, rabiós, maniàtic, meticulós fins en comptar els claus que hi ha en una capsa que els proveidors li han enviat, impulsiu, amb un fil prim de paciència i de vegades agresiu, però bona persona i que es preocupa per altres persones. Pel seu físic sembla que sigui amargat (i ho és, per què es veu que li falta alguna cosa imprescindible a la vida), molt solitari, seriós, però quan el mires penses que té alguna cosa més que no sabries esbrinar (però que la té), perquè té uns ulls clars i una mirada (intimitant però trista i melancòlica) que et fan pensar que en el fons és profund i a la vegada misteriós. El que passa és que en el fons no tolera les tonteries ni injustícies, vinguin d'un client pesat o d'un policia caradura t'intimida, no només per la mirada sinó també amb la seva manera de parlar: directa i sense pèls a la llengua.

És el protagonista de la història, de fet, expliquen la seva vida desde que el chinès s'ha incorporat en ella. Al llarg de la pel·lícula, quant més tracte té amb el chinès, va cambiant el seu comportament amb ell: ha anat acostumant-se a una companyia, a ser una mica amable i a rebaixar el seu nivell de desconfiança. A través d'en Roberto se'ns explica l'evolució de la manera de ser d'una persona per causa d'uns successos i la relació amb altres persones al llarg d'un temps.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
El m'ha agradat ha sigut les llums, les ambientacions, els colors que s'ha utilitzat per cada moment, escena i personantge. Tot té un perquè, i això és el que ha fet que al llarg de la pel·lícula hagi anat mirant alguns aspectes d'aquests per esbrinar-ne el motiu. A més, amb l'explicació de desprès que ens ha fet el noi, ha anomenat molts detalls que se'ns passa de llarg, Code Inconnu, que són detallets de res que tenen molta importància pel tractament de la pel·lícula. Sense deixar de banda a la banda sonora, que també és molt important per remarcar alguna situació de la pel·lícula.
Crec que el director ha optat per explicar-nos així la història per donar més misteri i, per tant, que l'espectador s'enganxi més a la pel·lícula i no s'aburreixi. És millor així que deixant-ho fàcil perquè perdria l'interès.


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

Destacaria el fet que molts dels efectes que utilitza no els fa en va, tenen un significat. Per exemple, al començar la pel·lícula, que passa d'un llac de la Xina a la ferreteria d'en Roberto: ha girat la càmara 180º simbolitzant que el barri de Buenos Aires és a l'altra punta del món respecte Xina. Això m'ha sorprès i agradat, perquè atrapa a l'espectador i fa que pensi que aquell gir amaga alguna cosa, però no se sap ben bé què.


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

Els sons i sorolls són molt importants a la pel·lícula. Et fan veure quines parts són més importants que altres, a més que, ajuden a reflectir els sentiments dels personatges i d'aquesta manera atrapa més a l'espectador. Lo que m'agrada més, és que a cada escena de comèdia, la música o els sons que utilitzen fan que sigui encara més graciós.


6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

M'han semblant molt interessants les diferents seqüències en què ell llegia les notícies estúpides que col·lecciona dels diaris i les intrepreta la seva manera: fa com un flashback i com si aquells successos li passesin a ell i a la gent que l'envolta. El que més m'ha agradat ha sigut una de les notícies que llegia; anava sobre una barberia d'Itàlia on s'estampa una forguneta amb unes barres llarges de ferro mal cordades a la vaca, i aquestes trenquen el cristall de la barberia, que van a parar al cap del barber (que representa que és en Roberto) i aquest li fa un tall a l'home que estava afeitant (representat pel client pijo i pesat que sol venir a la seva ferreteria) al qual fa un tall al coll.

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

L'inici és molt bo perquè et desconcerta molt, és com un shock que més enllà de la pel·lícula entendràs, però al primer moment de veure-ho, no. Per això atrau i fa que t'interessi seguir-la mirant, per aquesta intriga i raresa. El final l'han deixat una mica obert, diria que és perquè cadascú s'imagini el final que vulgui.. Però m'haguès agradat veure un final tancat del tot.

El títol és una altra aspecte que creus que és una tonteria i no té res a veure, però té sentit quan ja has mirat un bon tros de pel·lícula. Em sembla molt original, percísament per això, perquè et fa pensar que és una pel·lícula sobre xinesos o la història de Xina o algo semblant.. Però ningú pensaria que és sobre un argentí i un xinès intentant conviure on hi ha una vaca pel mig.


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

La pel·lícula sencera en sí m'ha semblant molt interessant senzillament perquè és diferent, no és la típica comèdia sense cap ni peus que només vol fer riure i ja. Sinó que és una història amb uns personatges profunds amb molt que analitzar a la vegada que te'n rius. D'aspectes negatius, potser jo hi haguès posat una mica més d'amor i sentiment a la pel·lícula, però en veritat igualment ja està bé així.

Samarretes de terra.

Finalment, em descartat la idea de la cua. Em acabat fent tres sèries de samarretes per les principals veus que canten a l'auditori: una d'aigua, una altra d'aire i de terra. Jo m'he encarregat de la terra.

He partit de cuatre samarretes blanques llises de màniga llarga. Amb uns tints de colors marronosos les he tenyit i amb esprais i plantilles les he donat diferents tonalitats. Al final de les mànigues he fet unes retallades que han quedat tires per donar-hi més efecte de terra.

El resultat ha sigut aquest.

Portada 9nou.

Aquí os presento la meva proposta per la portada de la revista 9nou. He apostat per un posar la paraula "Nadal" en diferents fonts, colors i idiomes, en un fons blanc. Representa la diferència que pot tenir el nadal per a una persona i per a una altra. Per allà al mig de les paraules és com si proposés a cadascú que posés com és el seu nadal. I per finalitzar a la part inferior esquerra he aclarit la meva intenció amb la frase "Perquè no per a tots és igual".

Cua d'en Nemana.

Aquest és el dibuix que he dissenyat de la cua del drac. És un simple esboç de la estructura superficial. A la part superior es veu una cinta que és la que anirà lligada al nen perqè s'aguanti. Com es pot apreçiar al dibuix, les puntxes són d'un color més clar que la cua en sí. Quan trobem o comprem el material ho començaré a fer en tres dimensions.

Projecte del Conservatori.

Aquest projecte consisteix en fer la part visual d'una actuació al Conservatori. Jo i els meus companys Marina Calero, Carla Domene i Robert Palau fem la part de l'atrezzo. El que fem és posar uns elements a cuatre nens principals cantants, personificar el que canten. Cadascun de nosaltres farà artesanalment una peça.
El que hem pensat és posar'ls-hi elements del personatje de la cançó, que no s'ha de saber ben bé què és però s'ha d'intuir. Aquest personatje finalment és un drac, i el que farem serà que cada nen es posi un element de drac: un una capa amb peucs, un altre unes ales, un altre una cua, una samarreta amb escates...
Jo m'encarrego de la cua de l'animal. Consistirà en una tela cosida en forma de xurro acabat en punta, amb espuma dins perquè tingui volum. Llavors enganxar les típiques punxes de cua de drac a sobre, d'un color verd més fluixet que el de la tela, de cartró o sino amb tela i espuma també (com la resta de la cua). Ja he fet alguns esbossos i reunit el material que necessitaré, que és: tela, espuma, pegament, cartró, fil i agulla, i pintura.

Xapa.

Ens han encarregat un treball de fer una xapa. Consisteix en dissenyar una xapa amb la frase "No contra l'art", que és un pelindrum circular. El meu disseny és aquest. He volgut fer entendre com on comencen els dos principis i on acaben els dos finals, i espero que hagi fet efecte. També he intentat que se s'assembli el màxim possible a una circumferència, però encara es veu una mica la forma elíptica.

Vídeo final.

Aquest és el nostre vídeo final, meu i de la Emma Jimenez.
Tracta sobre la relació entre l'art i la ciència. Que principalment semblen contràries i, fins i tot, rivals però que en realitat una depèn de l'altre. Perquè n científic ha de saber d'art (tenir creativitat per descobrir coses) i un artista ha de saber de ciència (per exemple, els colors són ciència), encara que no ho sembli.

Hem utilitzat diferents plans, i punts de vista. En alguna escenes la llum no era molt bona, però l'hem modifica't de la millor manera que podíem perquè es veiés mínimament. Pel que fa al so, voliem posar alguna música durant tot el clip, però com que la banda sonora havía de ser original, vam troba a algú que en sap de música, però no va tenir temps de fer-nos una peça ja que li vam demanar una mica tard.

Vam tenir uns quants problemes amb el programa Vegas 6.0 perquè mai l'haviem utilitzat. Ens ha passat molt que al desar-ho en format vegas i tornar-ho a obrir amb el programa, no s'obria i per això l'hem hagut d'editar desdel principio molts cops. També al pujar el vídeo al Youtube em deia que havia d'esperar 300 i pico de minuts, és a dir casi una setmana. Al venir a l'escola, per sort em deiu que nomès cal esperar mitja horeta. I aquest és el resultat final, encara que no és del tot el que esperàvem, però algu és algu...

http://www.youtube.com/watch?v=chOzkx8jsng

L'Efecte del Cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni.

El passat Divendres vem anar a la CaixaForum de Barcelona on vam veure una de les seves exposicions temporals. I aquesta consistía en la reflexió sobre l'efecte i l'impacte visual que té el món del cile sobre la nostra cultura. Ens mostra la barreja entre realitat i ficció oferint-nos, per exemple una imatge manipulada que sembla real.
D'aquesta manera ens endinsa al món dels somnis, que és la segona part de l'exposició. I aquesta ens fa veure que com els mitjans en la nostra vida ens fan sentir sensacions intenses i importants als somnis. A més, fan perdre la noció del temps, sobretot per les secüències repetides, o els moviments constants o pel propi so. Aquest punt ja és un altre engany del cinema.

Vam veure aquests dos temes reflectits en moltes obres a través de videoart i videoinstal·lació. Amb noms d'artistes molt reconeguts com: Andy Warhol, Duglas Gordon...

La obra que més va impressionar a tothom era la de You and I Horizontal II, d'Anthony McCall. Consistex en una sala tota fosca, amb un foco de llum que feia una forma a la pared i semblaba que tenía tres dimensions. Amb una mica de fum que juntant-se amb la llum donava l'efecte que fossin núvols o boira. En aquesta obra hi intervenen aquests factors clau: l'espai(una sala gran amb les pareds negrs), la llum (el foco de llum projectat), la foscor (sense foscor no hi ha llum), el so (semblaba que representaba boira), i per últim però no menys important, l'espectador, que quan intervenia en el camí de la projecció la llum es reflectia amb una altra forma.

Aquí deixo el link de la pàgina web de "la Caixa" (que és l'encarregada de tot el centre CaixaForum) l'apartat de la CaixaForum de Barcelona,  i l'apartat on surt ampliada aquesta resenya (amb fotos de les obres i tot, aquí no n'he pogut posar ja que els drets d'autor estan protegits).
http://obrasocial.lacaixa.es/
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/caixaforumbarcelona_es.html
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/elefectodelcine_ca.html

Videoart.

El Videoart és un moviment artístic surgit als Estats Units. Per lo que vaig entendre va sorgir als voltants del 1963, i experimenta diferents tendències com: fluxus, l'art conceptual, les performances i el minimalisme, entre altres. Es basa en la possibilitat d'estableixer una dinàmica visual i conceptual a través de la narració filmogràfica o bé fotogràfica.

Aquesta tendència pretén explorar les aplicacions alternatives i aplicacions artístiquesedels medis de comunicació de masses. S'usen medis electrònics (analògics o digitals) amb un fi artístic. En aquest s'utilitza informació de vídeo o audio (que no s'ha de confondre amb la televisó o el cine). Una de les diferencies entre el videoart i el cinema és que el videoart no necesàriament cumpleiz els elements del cile, ja que pot no tenir actors o diàlegs, faltar de una narrativa o guió, o altres elements que generalment defineixen les pel·lícules com un entreteniment.

A més és una alternativa molt més econòmica que la producció trandicional de cine. És una proposta més enfocada a les persones que volen trencar els paràmetres comercials i busquen un medi més econòmic, però no per aquest motiu amb menys valor que la producció tradicional.

Les seves produccions es diferencien del video clip, video documental o video de ficció, perquè sobretot intenta fer veure noves narratives i noves former per visualitzar, tocant molt el món audiovisual.

De manera que es tracta d'una manifestació que significa una ruptura amb lo convencional o lo "visualment correcte".

Aquí teniu un parell d'exemples de videoart que he trobat, i que m'han semblat interessants.

http://www.youtube.com/watch?v=619XJw_ddxg&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=e3h1wG4Oobc&NR=1

Fira Loop de Videoart.

Aquesta fira és a un hotel situat a Barcelona, l'Hotel Catalonia Rambles. Consisteix en 35 de les seves habitacions plenes de videoart, o sigui, l'hotel els deixa l'habitació als artistes i ells poden fer el que vulguin amb ella, projectant un video on i com vulguin.
Els vídeos hauràn de ser de qualitat perquè és una cita internacional i són valorats en 2.000€ o 6000€ depenent de la creativitat de l'obra.

Museu de Granollers

La classe van anar de visita al museu de Granollers, on diuen que es va fer una exposició d'art. Jo no vaig anar, per tant no puc fer cap resenya fins que hi vagi una tarda pel meu compte. Mentres tant estic mirant la pàgina web http://www.museugranollers.org/.

Centre d'Art TeclaSala

La ciutat de l'Hospitalet acull la quarta edició d'aquest projecte expositiu que, amb caràcter biennal itinerant, viatja per diverses ciutats d'Europa amb l'objectiu de donar a conèixer els interessos i les tendències dels joves artistes europeus.

Els comissaris de cada un dels països proposen conceptes i temàtiques diferents, amb la intenció de donar una visió de la jove plàstica europea contemporània.

En aquesta edició, els comissaris han seleccionat artistes de les escoles i facultats d'art. El treball dels joves creadors catalans gira a l'entorn de la proposta. Existències paral·leles / Memòries no viscudes, com a fil conductor de les seves obres.

Final del Planeta Bellera 2

He tingut aquest blog una mica abandonat perquè he estat fent i modificant l'altre, el de Veure, escoltar i sentir, per el projecte de la Turbine (que ja està casi acabat). Ja em exposat els nostres projectes a la sala de l'espai d'arts de la Roca i Umbert, el passat Dijous 31de Març; i ahir, Dijous 7 d'Abril, al Centre Cívic de Can Bassa.
Planeta Bellera 2 ha sigut el nom que hem rebut tot el primer de batxillerat artístic (plàstic i escènic) al fer aquest projecte. Fins i tot hem fet un grup al facebook per estar en contacte entre tots nosaltres, inclossa l'Anna Estany. A part, d'ella també hi havia amb nosaltres l'Anna Paredes i hem gaudit de l'ajuda del crític Manel.
El projecte ha començat partint sobre la idea de l'artista xinès Ai Weiwei: la seva obra de les pipes. Que no és una simple obra artística, sinó que ha comportat un procés molt elavorat i això és l'autèntic art, el procés. També hem donat molta importància a la col·laboració, aquesta era la paraula principal per començar els projectes. O sigui, consistia en fer un projecte amb col·laboració i donant importància al procés artístic més que a la obra/peça final del treball. Un procés al qual han hagut reflexions, imprevistos de última hora, estrès i tranquilitat a la vegada (perquè ens han donat bastant llibertat i això ens ha ajudat però també ens ha desconcertat una mica perquè havien moments als que no sabiem què fer...), han hagut renovacions i rectificacions de idees que abans ens semblaven bé però desprès no... És a dir, experiències noves que mai abans haviem tingut i ens han fet reflexionar i crèixer com artistes (en procés).

Pràctiques amb escàner.

Líquids i cosmètics

  

Fruita, cos i altres

Moviment i textures

Postal de Nadal

Toni Cumella

Toni Cumella és un artista ceramista, que també toca l'àmbit de fotografia. La seva exposició al museu de Cardedeu ens demostra l'estil tan personal i crític que té a l'hora de fer fotografies. Aquesta exposició es basa principalment al paisatge industrial i urbà, el qual sembla que critica.

La disposició de les sales i la col·lecció de fotografies és la següent:
A una primera sala:
1) Hi és exposa les fotos d'un taller de ceràmica, el taller de ceràmica Comella. Prové d'una família de ceramistes i va ser l'encarregat de fer el catàleg de la ceràmica Comella.
2) Hi ha una sèrie de fotos d'una pedrera amb uns grans blocs de pedra de l'època treballada desde l'època prehistòrica. Aquestes pedres s'utilitzaven per construir les cases de Menorca. I fins fa poc la pedrera s'utilitzava com a avocador. A Toni li  interessa més fotos arquitectòniques més que a persones.
3)A la paret d'enfront  hi ha una sèrie de fotografies d'una cadira en un sala en diferents hores que demostren el pas del temps relacionada amb com la llum entra en aquella sala. La idea va sorgir que 18 artistes es van tancar a la fàbrica abandonada de Cardedeu i Toni va fer 7 fotos d'una mateixa cosa: una cadira amb diferents llums en diferents hores. El tema d'aquesta obtra és: llum i temps.
A una altra sala hi ha 4) les fotografies d'una altra pedrera, la pedrera d'Almeria. Dóna importància als espais fets per la mà de l'home però aquest no apareix en cap moment. Es nota la sensació d'estètica, un espai desolat, com dient que allà ha intervingut l'home però aquest ja no existeix. Les fotos estàn en paper Plotter.
5) Unes altres fotos tenen lloc a Nova York, on Toni va anar. Va veure allà l'exposició de David Bline; aquestqa consistia en una sala molt gran i un tipu de clavecí o piano que es diu Harmonium i totes les tecles d'aquest instrument conecten amb uns cables de l'edifici, per això el projecte es diu: Playing the Building.
A una altra sala hi ha 6) fotos de la sala de l'Harmonium. Segueix amb la mateixa idea de grans espais, fàbriques, la mà de l'home. Per la llum, es veu que les fotos a l'alba, abans que es faci de dia, o al vespre abans de fer-se fosc.
A una última sala, hi ha exposat 7) la fàbrica abandonada de Fígol, un espai interior amb llum natural. Representa el desordre en caos, perquè està fet ruines. I per últim 8) Toni fotografia escenes d'un carrer de Dublin. Com sempre, s'interessa oer la llum tènue. Destaca elements del carrer: com unes vies al terre que començen però acaben en cap lloc, sense sentit, com unes escales que havien a la pedrera, que no portaven a cap lloc.

Aquest projecte de Toni Comella, comença donant la importància de la llum: a objectes, ceràmica; continua amb llocs arquitectònics; després amb ambients desolats i desordenats on hi ha intervingut la mà de l'home; i per últim, acaba amb carrers. Sempre com a protagonista, la llum i aportant el seu toc crític i personal.

Els Isards a Sala Ciutat

Els Isards són un grrup d'artistes que hem tingut el plaer de fer una visita al Centr Cultural de Granollers. Aquest grup va començar sent una associació d'artistes de Granollers a  l'any 1981 que desprès d'uns anys i cambis de components es va acabar dient Els Isards; desde llavors estan col·laborant junts cadascú amb el seu estil d'art però en tot moment junts.

Els seus components i les característiques de cadascún són:

Jordi Riera: fa escultures de fusta llisa, pintura sobre vidre, escultures petites i fotografies. Utilitza estampats amb colors càlids per les escultures de fusta. La llum que havia era de vidre amb un estampat ratllat i amb més textures: llises, rugoses... Les escultures petites són dos personatges pintats tot de blanc, tomant un té en una taula. I les fotografies  són d'aquests dos personatges en diferents contextos de la ciutat de Granollers. "L'art abstracte s'assembla a la música".

Kiku Mena: fa quadres de cartró ratllat en grisos. Expressa agressivitat, ràbia, fúria perquè és ratllat sobre cartró amb colors foscos.

Xavier Vilageliu: fa quadres grans amb objectes enganxats. Una obra seva -la única que ens va explicar què significa- era una tabla amb una maleta i un xorro de pintura blanca sobre,  una figureta de la verge i un tub que la rodeja i un anaget de goma. Aquesta obra significa: "Acabem amb els polítics i la industria i la vida tornarà a nèixer".

Joan Batlles: fa quadres sobre llenç grans i utilitza molt les ratlles. Ratlles verticals i paral·leles, aquest va ser el seu punt inicial. Quadres de mida gran en pintura. Utilitza més colors càlids, el color protagonista és el vermell però també té negres i grisos.