"Cuento chino".

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
   La pel·lícula és una comèdia que tracta la convivència entre un argentí i un chinès que no s'acaben d'entendre.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

En Roberto és un home que s'ha hagut de conformar en la vida per ser l'amo de la ferreteria que temps abans era del seu pare. És un home amb alt temperament, rabiós, maniàtic, meticulós fins en comptar els claus que hi ha en una capsa que els proveidors li han enviat, impulsiu, amb un fil prim de paciència i de vegades agresiu, però bona persona i que es preocupa per altres persones. Pel seu físic sembla que sigui amargat (i ho és, per què es veu que li falta alguna cosa imprescindible a la vida), molt solitari, seriós, però quan el mires penses que té alguna cosa més que no sabries esbrinar (però que la té), perquè té uns ulls clars i una mirada (intimitant però trista i melancòlica) que et fan pensar que en el fons és profund i a la vegada misteriós. El que passa és que en el fons no tolera les tonteries ni injustícies, vinguin d'un client pesat o d'un policia caradura t'intimida, no només per la mirada sinó també amb la seva manera de parlar: directa i sense pèls a la llengua.

És el protagonista de la història, de fet, expliquen la seva vida desde que el chinès s'ha incorporat en ella. Al llarg de la pel·lícula, quant més tracte té amb el chinès, va cambiant el seu comportament amb ell: ha anat acostumant-se a una companyia, a ser una mica amable i a rebaixar el seu nivell de desconfiança. A través d'en Roberto se'ns explica l'evolució de la manera de ser d'una persona per causa d'uns successos i la relació amb altres persones al llarg d'un temps.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
El m'ha agradat ha sigut les llums, les ambientacions, els colors que s'ha utilitzat per cada moment, escena i personantge. Tot té un perquè, i això és el que ha fet que al llarg de la pel·lícula hagi anat mirant alguns aspectes d'aquests per esbrinar-ne el motiu. A més, amb l'explicació de desprès que ens ha fet el noi, ha anomenat molts detalls que se'ns passa de llarg, Code Inconnu, que són detallets de res que tenen molta importància pel tractament de la pel·lícula. Sense deixar de banda a la banda sonora, que també és molt important per remarcar alguna situació de la pel·lícula.
Crec que el director ha optat per explicar-nos així la història per donar més misteri i, per tant, que l'espectador s'enganxi més a la pel·lícula i no s'aburreixi. És millor així que deixant-ho fàcil perquè perdria l'interès.


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

Destacaria el fet que molts dels efectes que utilitza no els fa en va, tenen un significat. Per exemple, al començar la pel·lícula, que passa d'un llac de la Xina a la ferreteria d'en Roberto: ha girat la càmara 180º simbolitzant que el barri de Buenos Aires és a l'altra punta del món respecte Xina. Això m'ha sorprès i agradat, perquè atrapa a l'espectador i fa que pensi que aquell gir amaga alguna cosa, però no se sap ben bé què.


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

Els sons i sorolls són molt importants a la pel·lícula. Et fan veure quines parts són més importants que altres, a més que, ajuden a reflectir els sentiments dels personatges i d'aquesta manera atrapa més a l'espectador. Lo que m'agrada més, és que a cada escena de comèdia, la música o els sons que utilitzen fan que sigui encara més graciós.


6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

M'han semblant molt interessants les diferents seqüències en què ell llegia les notícies estúpides que col·lecciona dels diaris i les intrepreta la seva manera: fa com un flashback i com si aquells successos li passesin a ell i a la gent que l'envolta. El que més m'ha agradat ha sigut una de les notícies que llegia; anava sobre una barberia d'Itàlia on s'estampa una forguneta amb unes barres llarges de ferro mal cordades a la vaca, i aquestes trenquen el cristall de la barberia, que van a parar al cap del barber (que representa que és en Roberto) i aquest li fa un tall a l'home que estava afeitant (representat pel client pijo i pesat que sol venir a la seva ferreteria) al qual fa un tall al coll.

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

L'inici és molt bo perquè et desconcerta molt, és com un shock que més enllà de la pel·lícula entendràs, però al primer moment de veure-ho, no. Per això atrau i fa que t'interessi seguir-la mirant, per aquesta intriga i raresa. El final l'han deixat una mica obert, diria que és perquè cadascú s'imagini el final que vulgui.. Però m'haguès agradat veure un final tancat del tot.

El títol és una altra aspecte que creus que és una tonteria i no té res a veure, però té sentit quan ja has mirat un bon tros de pel·lícula. Em sembla molt original, percísament per això, perquè et fa pensar que és una pel·lícula sobre xinesos o la història de Xina o algo semblant.. Però ningú pensaria que és sobre un argentí i un xinès intentant conviure on hi ha una vaca pel mig.


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

La pel·lícula sencera en sí m'ha semblant molt interessant senzillament perquè és diferent, no és la típica comèdia sense cap ni peus que només vol fer riure i ja. Sinó que és una història amb uns personatges profunds amb molt que analitzar a la vegada que te'n rius. D'aspectes negatius, potser jo hi haguès posat una mica més d'amor i sentiment a la pel·lícula, però en veritat igualment ja està bé així.

Samarretes de terra.

Finalment, em descartat la idea de la cua. Em acabat fent tres sèries de samarretes per les principals veus que canten a l'auditori: una d'aigua, una altra d'aire i de terra. Jo m'he encarregat de la terra.

He partit de cuatre samarretes blanques llises de màniga llarga. Amb uns tints de colors marronosos les he tenyit i amb esprais i plantilles les he donat diferents tonalitats. Al final de les mànigues he fet unes retallades que han quedat tires per donar-hi més efecte de terra.

El resultat ha sigut aquest.

Portada 9nou.

Aquí os presento la meva proposta per la portada de la revista 9nou. He apostat per un posar la paraula "Nadal" en diferents fonts, colors i idiomes, en un fons blanc. Representa la diferència que pot tenir el nadal per a una persona i per a una altra. Per allà al mig de les paraules és com si proposés a cadascú que posés com és el seu nadal. I per finalitzar a la part inferior esquerra he aclarit la meva intenció amb la frase "Perquè no per a tots és igual".

Cua d'en Nemana.

Aquest és el dibuix que he dissenyat de la cua del drac. És un simple esboç de la estructura superficial. A la part superior es veu una cinta que és la que anirà lligada al nen perqè s'aguanti. Com es pot apreçiar al dibuix, les puntxes són d'un color més clar que la cua en sí. Quan trobem o comprem el material ho començaré a fer en tres dimensions.

Projecte del Conservatori.

Aquest projecte consisteix en fer la part visual d'una actuació al Conservatori. Jo i els meus companys Marina Calero, Carla Domene i Robert Palau fem la part de l'atrezzo. El que fem és posar uns elements a cuatre nens principals cantants, personificar el que canten. Cadascun de nosaltres farà artesanalment una peça.
El que hem pensat és posar'ls-hi elements del personatje de la cançó, que no s'ha de saber ben bé què és però s'ha d'intuir. Aquest personatje finalment és un drac, i el que farem serà que cada nen es posi un element de drac: un una capa amb peucs, un altre unes ales, un altre una cua, una samarreta amb escates...
Jo m'encarrego de la cua de l'animal. Consistirà en una tela cosida en forma de xurro acabat en punta, amb espuma dins perquè tingui volum. Llavors enganxar les típiques punxes de cua de drac a sobre, d'un color verd més fluixet que el de la tela, de cartró o sino amb tela i espuma també (com la resta de la cua). Ja he fet alguns esbossos i reunit el material que necessitaré, que és: tela, espuma, pegament, cartró, fil i agulla, i pintura.

Xapa.

Ens han encarregat un treball de fer una xapa. Consisteix en dissenyar una xapa amb la frase "No contra l'art", que és un pelindrum circular. El meu disseny és aquest. He volgut fer entendre com on comencen els dos principis i on acaben els dos finals, i espero que hagi fet efecte. També he intentat que se s'assembli el màxim possible a una circumferència, però encara es veu una mica la forma elíptica.

Vídeo final.

Aquest és el nostre vídeo final, meu i de la Emma Jimenez.
Tracta sobre la relació entre l'art i la ciència. Que principalment semblen contràries i, fins i tot, rivals però que en realitat una depèn de l'altre. Perquè n científic ha de saber d'art (tenir creativitat per descobrir coses) i un artista ha de saber de ciència (per exemple, els colors són ciència), encara que no ho sembli.

Hem utilitzat diferents plans, i punts de vista. En alguna escenes la llum no era molt bona, però l'hem modifica't de la millor manera que podíem perquè es veiés mínimament. Pel que fa al so, voliem posar alguna música durant tot el clip, però com que la banda sonora havía de ser original, vam troba a algú que en sap de música, però no va tenir temps de fer-nos una peça ja que li vam demanar una mica tard.

Vam tenir uns quants problemes amb el programa Vegas 6.0 perquè mai l'haviem utilitzat. Ens ha passat molt que al desar-ho en format vegas i tornar-ho a obrir amb el programa, no s'obria i per això l'hem hagut d'editar desdel principio molts cops. També al pujar el vídeo al Youtube em deia que havia d'esperar 300 i pico de minuts, és a dir casi una setmana. Al venir a l'escola, per sort em deiu que nomès cal esperar mitja horeta. I aquest és el resultat final, encara que no és del tot el que esperàvem, però algu és algu...

http://www.youtube.com/watch?v=chOzkx8jsng