Ens han encarregat un treball de fer una xapa. Consisteix en dissenyar una xapa amb la frase "No contra l'art", que és un pelindrum circular. El meu disseny és aquest. He volgut fer entendre com on comencen els dos principis i on acaben els dos finals, i espero que hagi fet efecte. També he intentat que se s'assembli el màxim possible a una circumferència, però encara es veu una mica la forma elíptica.
miércoles, 5 de octubre de 2011
martes, 7 de junio de 2011
Vídeo final.
Aquest és el nostre vídeo final, meu i de la Emma Jimenez.
Tracta sobre la relació entre l'art i la ciència. Que principalment semblen contràries i, fins i tot, rivals però que en realitat una depèn de l'altre. Perquè n científic ha de saber d'art (tenir creativitat per descobrir coses) i un artista ha de saber de ciència (per exemple, els colors són ciència), encara que no ho sembli.
Hem utilitzat diferents plans, i punts de vista. En alguna escenes la llum no era molt bona, però l'hem modifica't de la millor manera que podíem perquè es veiés mínimament. Pel que fa al so, voliem posar alguna música durant tot el clip, però com que la banda sonora havía de ser original, vam troba a algú que en sap de música, però no va tenir temps de fer-nos una peça ja que li vam demanar una mica tard.
Vam tenir uns quants problemes amb el programa Vegas 6.0 perquè mai l'haviem utilitzat. Ens ha passat molt que al desar-ho en format vegas i tornar-ho a obrir amb el programa, no s'obria i per això l'hem hagut d'editar desdel principio molts cops. També al pujar el vídeo al Youtube em deia que havia d'esperar 300 i pico de minuts, és a dir casi una setmana. Al venir a l'escola, per sort em deiu que nomès cal esperar mitja horeta. I aquest és el resultat final, encara que no és del tot el que esperàvem, però algu és algu...
http://www.youtube.com/watch?v=chOzkx8jsng
Tracta sobre la relació entre l'art i la ciència. Que principalment semblen contràries i, fins i tot, rivals però que en realitat una depèn de l'altre. Perquè n científic ha de saber d'art (tenir creativitat per descobrir coses) i un artista ha de saber de ciència (per exemple, els colors són ciència), encara que no ho sembli.
Hem utilitzat diferents plans, i punts de vista. En alguna escenes la llum no era molt bona, però l'hem modifica't de la millor manera que podíem perquè es veiés mínimament. Pel que fa al so, voliem posar alguna música durant tot el clip, però com que la banda sonora havía de ser original, vam troba a algú que en sap de música, però no va tenir temps de fer-nos una peça ja que li vam demanar una mica tard.
Vam tenir uns quants problemes amb el programa Vegas 6.0 perquè mai l'haviem utilitzat. Ens ha passat molt que al desar-ho en format vegas i tornar-ho a obrir amb el programa, no s'obria i per això l'hem hagut d'editar desdel principio molts cops. També al pujar el vídeo al Youtube em deia que havia d'esperar 300 i pico de minuts, és a dir casi una setmana. Al venir a l'escola, per sort em deiu que nomès cal esperar mitja horeta. I aquest és el resultat final, encara que no és del tot el que esperàvem, però algu és algu...
http://www.youtube.com/watch?v=chOzkx8jsng
lunes, 6 de junio de 2011
L'Efecte del Cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni.
El passat Divendres vem anar a la CaixaForum de Barcelona on vam veure una de les seves exposicions temporals. I aquesta consistía en la reflexió sobre l'efecte i l'impacte visual que té el món del cile sobre la nostra cultura. Ens mostra la barreja entre realitat i ficció oferint-nos, per exemple una imatge manipulada que sembla real.
D'aquesta manera ens endinsa al món dels somnis, que és la segona part de l'exposició. I aquesta ens fa veure que com els mitjans en la nostra vida ens fan sentir sensacions intenses i importants als somnis. A més, fan perdre la noció del temps, sobretot per les secüències repetides, o els moviments constants o pel propi so. Aquest punt ja és un altre engany del cinema.
Vam veure aquests dos temes reflectits en moltes obres a través de videoart i videoinstal·lació. Amb noms d'artistes molt reconeguts com: Andy Warhol, Duglas Gordon...
La obra que més va impressionar a tothom era la de You and I Horizontal II, d'Anthony McCall. Consistex en una sala tota fosca, amb un foco de llum que feia una forma a la pared i semblaba que tenía tres dimensions. Amb una mica de fum que juntant-se amb la llum donava l'efecte que fossin núvols o boira. En aquesta obra hi intervenen aquests factors clau: l'espai(una sala gran amb les pareds negrs), la llum (el foco de llum projectat), la foscor (sense foscor no hi ha llum), el so (semblaba que representaba boira), i per últim però no menys important, l'espectador, que quan intervenia en el camí de la projecció la llum es reflectia amb una altra forma.
Aquí deixo el link de la pàgina web de "la Caixa" (que és l'encarregada de tot el centre CaixaForum) l'apartat de la CaixaForum de Barcelona, i l'apartat on surt ampliada aquesta resenya (amb fotos de les obres i tot, aquí no n'he pogut posar ja que els drets d'autor estan protegits).
http://obrasocial.lacaixa.es/
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/caixaforumbarcelona_es.html
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/elefectodelcine_ca.html
D'aquesta manera ens endinsa al món dels somnis, que és la segona part de l'exposició. I aquesta ens fa veure que com els mitjans en la nostra vida ens fan sentir sensacions intenses i importants als somnis. A més, fan perdre la noció del temps, sobretot per les secüències repetides, o els moviments constants o pel propi so. Aquest punt ja és un altre engany del cinema.
Vam veure aquests dos temes reflectits en moltes obres a través de videoart i videoinstal·lació. Amb noms d'artistes molt reconeguts com: Andy Warhol, Duglas Gordon...
La obra que més va impressionar a tothom era la de You and I Horizontal II, d'Anthony McCall. Consistex en una sala tota fosca, amb un foco de llum que feia una forma a la pared i semblaba que tenía tres dimensions. Amb una mica de fum que juntant-se amb la llum donava l'efecte que fossin núvols o boira. En aquesta obra hi intervenen aquests factors clau: l'espai(una sala gran amb les pareds negrs), la llum (el foco de llum projectat), la foscor (sense foscor no hi ha llum), el so (semblaba que representaba boira), i per últim però no menys important, l'espectador, que quan intervenia en el camí de la projecció la llum es reflectia amb una altra forma.
Aquí deixo el link de la pàgina web de "la Caixa" (que és l'encarregada de tot el centre CaixaForum) l'apartat de la CaixaForum de Barcelona, i l'apartat on surt ampliada aquesta resenya (amb fotos de les obres i tot, aquí no n'he pogut posar ja que els drets d'autor estan protegits).
http://obrasocial.lacaixa.es/
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/caixaforumbarcelona_es.html
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/elefectodelcine_ca.html
viernes, 3 de junio de 2011
Videoart.
El Videoart és un moviment artístic surgit als Estats Units. Per lo que vaig entendre va sorgir als voltants del 1963, i experimenta diferents tendències com: fluxus, l'art conceptual, les performances i el minimalisme, entre altres. Es basa en la possibilitat d'estableixer una dinàmica visual i conceptual a través de la narració filmogràfica o bé fotogràfica.
Aquesta tendència pretén explorar les aplicacions alternatives i aplicacions artístiquesedels medis de comunicació de masses. S'usen medis electrònics (analògics o digitals) amb un fi artístic. En aquest s'utilitza informació de vídeo o audio (que no s'ha de confondre amb la televisó o el cine). Una de les diferencies entre el videoart i el cinema és que el videoart no necesàriament cumpleiz els elements del cile, ja que pot no tenir actors o diàlegs, faltar de una narrativa o guió, o altres elements que generalment defineixen les pel·lícules com un entreteniment.
A més és una alternativa molt més econòmica que la producció trandicional de cine. És una proposta més enfocada a les persones que volen trencar els paràmetres comercials i busquen un medi més econòmic, però no per aquest motiu amb menys valor que la producció tradicional.
Les seves produccions es diferencien del video clip, video documental o video de ficció, perquè sobretot intenta fer veure noves narratives i noves former per visualitzar, tocant molt el món audiovisual.
De manera que es tracta d'una manifestació que significa una ruptura amb lo convencional o lo "visualment correcte".
Aquí teniu un parell d'exemples de videoart que he trobat, i que m'han semblat interessants.
http://www.youtube.com/watch?v=619XJw_ddxg&NR=1http://www.youtube.com/watch?v=e3h1wG4Oobc&NR=1
viernes, 20 de mayo de 2011
Fira Loop de Videoart.
Aquesta fira és a un hotel situat a Barcelona, l'Hotel Catalonia Rambles. Consisteix en 35 de les seves habitacions plenes de videoart, o sigui, l'hotel els deixa l'habitació als artistes i ells poden fer el que vulguin amb ella, projectant un video on i com vulguin.
Els vídeos hauràn de ser de qualitat perquè és una cita internacional i són valorats en 2.000€ o 6000€ depenent de la creativitat de l'obra.
Els vídeos hauràn de ser de qualitat perquè és una cita internacional i són valorats en 2.000€ o 6000€ depenent de la creativitat de l'obra.
Museu de Granollers
La classe van anar de visita al museu de Granollers, on diuen que es va fer una exposició d'art. Jo no vaig anar, per tant no puc fer cap resenya fins que hi vagi una tarda pel meu compte. Mentres tant estic mirant la pàgina web http://www.museugranollers.org/.
lunes, 2 de mayo de 2011
Centre d'Art TeclaSala
La ciutat de l'Hospitalet acull la quarta edició d'aquest projecte expositiu que, amb caràcter biennal itinerant, viatja per diverses ciutats d'Europa amb l'objectiu de donar a conèixer els interessos i les tendències dels joves artistes europeus.
Els comissaris de cada un dels països proposen conceptes i temàtiques diferents, amb la intenció de donar una visió de la jove plàstica europea contemporània.
En aquesta edició, els comissaris han seleccionat artistes de les escoles i facultats d'art. El treball dels joves creadors catalans gira a l'entorn de la proposta. Existències paral·leles / Memòries no viscudes, com a fil conductor de les seves obres.
Els comissaris de cada un dels països proposen conceptes i temàtiques diferents, amb la intenció de donar una visió de la jove plàstica europea contemporània.
En aquesta edició, els comissaris han seleccionat artistes de les escoles i facultats d'art. El treball dels joves creadors catalans gira a l'entorn de la proposta. Existències paral·leles / Memòries no viscudes, com a fil conductor de les seves obres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


