Pràctiques amb escàner.

Líquids i cosmètics

  

Fruita, cos i altres

Moviment i textures

Postal de Nadal

Toni Cumella

Toni Cumella és un artista ceramista, que també toca l'àmbit de fotografia. La seva exposició al museu de Cardedeu ens demostra l'estil tan personal i crític que té a l'hora de fer fotografies. Aquesta exposició es basa principalment al paisatge industrial i urbà, el qual sembla que critica.

La disposició de les sales i la col·lecció de fotografies és la següent:
A una primera sala:
1) Hi és exposa les fotos d'un taller de ceràmica, el taller de ceràmica Comella. Prové d'una família de ceramistes i va ser l'encarregat de fer el catàleg de la ceràmica Comella.
2) Hi ha una sèrie de fotos d'una pedrera amb uns grans blocs de pedra de l'època treballada desde l'època prehistòrica. Aquestes pedres s'utilitzaven per construir les cases de Menorca. I fins fa poc la pedrera s'utilitzava com a avocador. A Toni li  interessa més fotos arquitectòniques més que a persones.
3)A la paret d'enfront  hi ha una sèrie de fotografies d'una cadira en un sala en diferents hores que demostren el pas del temps relacionada amb com la llum entra en aquella sala. La idea va sorgir que 18 artistes es van tancar a la fàbrica abandonada de Cardedeu i Toni va fer 7 fotos d'una mateixa cosa: una cadira amb diferents llums en diferents hores. El tema d'aquesta obtra és: llum i temps.
A una altra sala hi ha 4) les fotografies d'una altra pedrera, la pedrera d'Almeria. Dóna importància als espais fets per la mà de l'home però aquest no apareix en cap moment. Es nota la sensació d'estètica, un espai desolat, com dient que allà ha intervingut l'home però aquest ja no existeix. Les fotos estàn en paper Plotter.
5) Unes altres fotos tenen lloc a Nova York, on Toni va anar. Va veure allà l'exposició de David Bline; aquestqa consistia en una sala molt gran i un tipu de clavecí o piano que es diu Harmonium i totes les tecles d'aquest instrument conecten amb uns cables de l'edifici, per això el projecte es diu: Playing the Building.
A una altra sala hi ha 6) fotos de la sala de l'Harmonium. Segueix amb la mateixa idea de grans espais, fàbriques, la mà de l'home. Per la llum, es veu que les fotos a l'alba, abans que es faci de dia, o al vespre abans de fer-se fosc.
A una última sala, hi ha exposat 7) la fàbrica abandonada de Fígol, un espai interior amb llum natural. Representa el desordre en caos, perquè està fet ruines. I per últim 8) Toni fotografia escenes d'un carrer de Dublin. Com sempre, s'interessa oer la llum tènue. Destaca elements del carrer: com unes vies al terre que començen però acaben en cap lloc, sense sentit, com unes escales que havien a la pedrera, que no portaven a cap lloc.

Aquest projecte de Toni Comella, comença donant la importància de la llum: a objectes, ceràmica; continua amb llocs arquitectònics; després amb ambients desolats i desordenats on hi ha intervingut la mà de l'home; i per últim, acaba amb carrers. Sempre com a protagonista, la llum i aportant el seu toc crític i personal.

Els Isards a Sala Ciutat

Els Isards són un grrup d'artistes que hem tingut el plaer de fer una visita al Centr Cultural de Granollers. Aquest grup va començar sent una associació d'artistes de Granollers a  l'any 1981 que desprès d'uns anys i cambis de components es va acabar dient Els Isards; desde llavors estan col·laborant junts cadascú amb el seu estil d'art però en tot moment junts.

Els seus components i les característiques de cadascún són:

Jordi Riera: fa escultures de fusta llisa, pintura sobre vidre, escultures petites i fotografies. Utilitza estampats amb colors càlids per les escultures de fusta. La llum que havia era de vidre amb un estampat ratllat i amb més textures: llises, rugoses... Les escultures petites són dos personatges pintats tot de blanc, tomant un té en una taula. I les fotografies  són d'aquests dos personatges en diferents contextos de la ciutat de Granollers. "L'art abstracte s'assembla a la música".

Kiku Mena: fa quadres de cartró ratllat en grisos. Expressa agressivitat, ràbia, fúria perquè és ratllat sobre cartró amb colors foscos.

Xavier Vilageliu: fa quadres grans amb objectes enganxats. Una obra seva -la única que ens va explicar què significa- era una tabla amb una maleta i un xorro de pintura blanca sobre,  una figureta de la verge i un tub que la rodeja i un anaget de goma. Aquesta obra significa: "Acabem amb els polítics i la industria i la vida tornarà a nèixer".

Joan Batlles: fa quadres sobre llenç grans i utilitza molt les ratlles. Ratlles verticals i paral·leles, aquest va ser el seu punt inicial. Quadres de mida gran en pintura. Utilitza més colors càlids, el color protagonista és el vermell però també té negres i grisos.

Pràctiques de photoshop.

Pràctica 1

Pràcticqa 2

Pràctica 3

Pràctica 4

Pràctica 5

Pràctica 6

Pràctica 7

Pràctica 8

Pràctica 9

Pràctica 10

Pràctica 11

Pràctica 12

Controls de la càmara.

Quatre fotografies combinant la llum





Tres fotografies combinant els efectes de la càmara.

Cinc fotografies combinant zoom i obertura de l'objectiu.



Lookbook.

Lookbook és la font més gran d'inspiració de la moda de gent real en tot el món d'internet.

És una pàgina web en la que poses els teus propis looks de moda amb els que comparteixes amb altra gent de tot el món que també fotos de la seva tendència preferida de moda. Però has de penjar fotos teves pròpies, no d'altra persona. També hi pots trobar concursos de qui ha guanyat en cadascuna de les moltes categories que hi ha. Les categories són segons la marca de roba (que hi han moltes) i segons els estils. S'hi fan votacions per veure quins looks són els més Hot: aquells que han destacat més. A més, aquesta pàgina té relació amb facebook i t'hi pots fer fan dels teus looks preferits!!

Aconsello que se'l mirin i fins i tot que se'n fassin un compte, a aquells que estan interessats en l'ampli món de la moda i vulguin tenir relació a altra gent amb la que compartiu el mateix interès, però això sí, si sou menors de edat heu de tenir el consentiment dels vostres pares. Un dia d'aquests em veureu a mi a Lookbook