Pràctiques de photoshop.

Pràctica 1

Pràcticqa 2

Pràctica 3

Pràctica 4

Pràctica 5

Pràctica 6

Pràctica 7

Pràctica 8

Pràctica 9

Pràctica 10

Pràctica 11

Pràctica 12

Controls de la càmara.

Quatre fotografies combinant la llum





Tres fotografies combinant els efectes de la càmara.

Cinc fotografies combinant zoom i obertura de l'objectiu.



Lookbook.

Lookbook és la font més gran d'inspiració de la moda de gent real en tot el món d'internet.

És una pàgina web en la que poses els teus propis looks de moda amb els que comparteixes amb altra gent de tot el món que també fotos de la seva tendència preferida de moda. Però has de penjar fotos teves pròpies, no d'altra persona. També hi pots trobar concursos de qui ha guanyat en cadascuna de les moltes categories que hi ha. Les categories són segons la marca de roba (que hi han moltes) i segons els estils. S'hi fan votacions per veure quins looks són els més Hot: aquells que han destacat més. A més, aquesta pàgina té relació amb facebook i t'hi pots fer fan dels teus looks preferits!!

Aconsello que se'l mirin i fins i tot que se'n fassin un compte, a aquells que estan interessats en l'ampli món de la moda i vulguin tenir relació a altra gent amb la que compartiu el mateix interès, però això sí, si sou menors de edat heu de tenir el consentiment dels vostres pares. Un dia d'aquests em veureu a mi a Lookbook

Lo que es pot fer amb un simple bolígraf bic.

Impresionat deixa Juan Francisco Casas quan veus els seus dibuixos a tamany gegant amb pintura o bolígraf. Aquest artista fa dibuixos de fotografies que fa. Va nèixer a Jaén el 21 de setembre del 1976 i es va llicenciar a Belles Arts a la Universitat de Granada al 1999.

Per veure més sobre  Juan Francisco Casas i una galeria dels seus dibuixos, podéu accedir a la seva pàgina web. Os l'aconsello perquè és una nova forma de fer art: a lo gran i amb un simple objecte, amb el qual no tothom sabria "copiar una fotografia a mà".

Fluxus

Els fluxus és un moviment d'arts visuals que també té a veure amb la música i amb la literatura.

Creat per George MAciunas al 1962 i que va reunir a més de mitg centenar d'artístes plàstics, músics, poetes i performers per consignes semblants al dadaísme. Per tant, fluxus és un moviment alternatiu i radical hereter del dadaísme i el surrealisme. Està format per grans intel·lectuals que s'afanyen en buscar la part irracional, no convencional de la creació artística.

Com indica el seu nom "fluxus"- que ès flux en llatí - consisteix en deixar correr en llibertat idees i obres.

Va començar, en un principi, com una revista artística de la ciutat alemana Wiesbaden al 1961 amb el Festival Festum Fluxorum i una sèrie de concerts a Nova York.

Fluxus va ser el grup artístic més obert i internacionalista, tambñe el més feminista de cualsevol altra vanguardia, desdel dadaísme i el constructivisme rus. El seu desenvolupament va ser paral·lel al pop art i al minimalisme als Estats Units.

En la meva opinió personal, opino que és un moviment molt original, que no és el típic art que fem tothom sinó un art que potser no té sentit per alguns, però per altres és al millor obra d'art del món. A més, l'art de veritat, és aquell que és original.

Ai Weiwei i les 100 milions de llavors de girasol de porcellana.

Ai Weiwei

La idea d'aquest artista ens invita a reflexionar sobre més temes que unes simples pipes escampades pel terra. A simple vista sembla una instal·lació sense color ni sentit ni cap mena de missatge, però desprès de mirades i reflexiones ens adonem que l'autèntic significat del missatge d'aquesta exposició és la pobresa, la falta d'aliments de la població xinesa amb el govern de Mao, que van poder sobrevire a base de pipes. Aquest líder comunista conegut com "Sol" manipulaba la ment del pobe com si aquest fossin girasols, el que vol dir que giraven entorn a ell.
Impresiona perquè veiem cen milions de pipes escampades per una sala ocupant una superfície de mil metres cuadrats a una altura de 10 centímetres, fetes a mà una a una, perquè Weiwei volia recuperar la tradició de l'artesania.
Hi ha un dilema i és que es pregunta que qui és l'artista: Ai Weiwei o els 1600 xinesos que han pintat les pipes una a una? Bé, en la meva opinó, l'artista és qui aporta la idea, posa les instal·lacions, qui es mou per realitzar i fer possible un projecte tan gran com aquest; i qui ha fet això ha sigut Ai Weiwei.

Benet Rossell

Benet Rossell és un artista polifacètic amb tècnica multidisciplina que va nèixer l'any 1973 a Àger, Lleida.

Benet Rossel té una exposició dedicada a ell al Museu d'Art Contemporani de

Barcelona (MACBA). Aquesta exposició va sobre una part de l'àmplíssim treball d'aquest artista que té capacitat per fer diverses activitats diferents en l'art, concretament desde dues de les seves vessants principals: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies.

El museu projectarà part de la seva filmografia per complementar una exposició dedicada al cineasta. El Macba recupera les pel·lícules dels anys seixanta i setanta, així com l'obra videogràfica recent de Benet Rossell.

Pipiloto Rist transporta a un nou món d'art.

Elisabeth Charlotte Rist és una reconeguda videoartista. La seva obra consisteix en videos d'una durada de generalment un parell de minuts, alterant colors, velocitat i so.

Els seus treballs generalment tracten fets relacionats amb el gènere, la sexualitat i el cos humà.

Els seus colorits i musicalitzats treballs transmeten una sensació de felicita i senzillesa. Van ser considerats com obres de crítica feminista. Avui en día els seus treballs es troben en les coleccions d'art més importants de tot el món.

El nostre recorregut pels treballs d'aquesta artista no nomès ens ha ensenyat una altra manera de fer art, sinó també una altra manera d'ententre l'art, un art que et transporta a un món seu ple d'expressivitat i personalitat.

Fundació Miro

El carnaval del arlequín

En aquesta obra subrealista de Miró, que es troba a la Galeria d'Art Albright de Nova York, ens trobem amb un llenguatge poétic de signes que suggereixen ensomni, ingenuïtat, fantasias i ambiguïtat també. En aquest quadre tan ambigu, aparentment comprensible i a la vegada hermètic, té certa vivència poètica i un fons inassolible.

L'escena és un carnaval, on les aparences poden transformar-se per veure altres que hi han abaix. Per això, les formes tan extranyes tenen un simbolisme concret. Aquest cuadre, segons el propi Miró, va ser inspirat per "els terribles deliris de la gana", o sigui que va ser realitzat quan sufria al·lucinacions per la gana. 

Apareixen representats una sèrie d'elements que es repetiràn posteriorment en altres obres, com les escales, el gat, els insectes, l'esfera fosca.

Reenquadrament

Foto original

Tamany

Amplada: 25,44 cm

Alçada: 19,05 cm

Resolució: 72 píxels/pulgada

Llenya

Amplada: 13,09 cm

Alçada: 3,63 cm

Resolució: 72 píxels/pulgada

Pared

Amplada: 5,25 cm

Alçada: 11, 03 cm

Resolució: 72 píxels/pulgada

Finestra

Amplada: 7,83 cm
Alçada: 8,64 cm
Resolució: 72 píxels/pulgada

Persiana

Amplada: 10,27

Alçada: 12,66

Resolució: 72 píxels/pulgada

Terra i llenya

Amplada: 5, 82
Alçada: 9,67 cm
Resolució: 72 píxels/pulsada

Plantes

Amplada: 8,01 cm

Alçada: 9,24 cm

Resolució: 72 píxels/pulgada

Edifici amb canyeries.

Enquadrament: Horitzontal.

Fora de camp: un dels edificis restants per fer obres de l'antigua fàbrica tèxtil.

Composició: el més destacat és un dels edificis de la sèrie, en el qual hi sobresurten unes canyeries per sobre de els finestres i portes.

Enfocament: contorns clarament definits. Hi ha bastant profunditat de camp i aire.

Llum i colors: Llum clara i natural, molt viva. Els colors dels edificis, càlids; i el del tros de cel que es perceb a la part superior esquerra de la imatge, fred.

Edifici i finestres.

Enquadrament: horitzontal.

Fora de camp: Edifici en obres de la fàbrica.

Composició: Edifici vell alt amb finestres a la part superior, totes rectangulars dividides amb quadrats. Hi predomina la línia recta.

Plans: pla americà i picat.

Enfocament: contorns clarament definits, amb una mica d'aire i profunditat de camp bastant extens.

Llum i colors: la llum molt clara i el color càlid, excepte el tros de cel que es veu a la part superior dreta.

Banc

Enquadrament: Horitzontal.

Fora de camp: per la part dreta superior, continua el banc que hi ha al passadís exterior just al entrar a la fàbrica; i a la part inferior, el terra.

Plans: primer pla, frontal.

Enfocament: els contorns que queden definits són els del banc, però els de la resta, no gaire. La profunditat de camp no és extens i no hi ha aire.

Llum i colors: la llum és natural i clara. Els colors de la pared de darrere del banc i d'aquest, són càlids però bastant apagats excepte el marró viu de la fusta del banc; els colors del terra són freds i també apagats.

Terra

Enquadrament: Horitzontal.

Fora de camp: el fora de camp d'aquesta imatge pertany al terra, al passadís que exterior que hi ha a l'entrada de la Roca Umbert.

Composició: es veu el terra i una taca de pintura seca, que és el que crida l'atenció de la foto perquè lo altre són rajoles.

Plans: primer pla, picat.

Enfocament: els contorns no són gaire definits; no hi ha espai de profunditat ni aire.

Llum i colors: la llum és nítida, no hi ha ombres perquè no hi ha cap volum que sobresurti del terra. Els colors són freds i pàlids, apagats.

Xemeneia

Enquadrament: vertical.

Fora de camp: pared de l'edifici de la xemeneia de la Troca.


Composició: a la part inferior de la imatge es veu la part d'adalt de la pared; per la part mitja de la foto hi ha una xemeneia amb una escala al lateral; i a la part superior, cel.

Plans: mig i contrapicat.

Enfocament: és captada nítidament, els contorns dels elements queden clarament definides.

Llum i colors: la llum no és gaire clara i els colors càlids són de la pared i la xemeneia i els freds pertaneixen al cel.

pared amb mitja finestra

Enquadrament: Horitzontal.

Fora de camp: es pot preveure que als límits de la imatge segueix la pared.

Composició: una pared que es veu un tros de terra, amb una finestra que nomès s'hi veu la meitat. No hi ha gens d'aire.

Plans: primer pla i detallat.

Enfocament: és una imatge captada nítidament.

Llum i colors: Hi ha molta llum per la part dreta de la foto. A l'esquerra es veu una ombra projectada: el que ens fa pensar que al costat hi ha un edifici alt.

textures d'una pared

Enquadrament: Horitzontal.
Fora de camp: Fàcil de deduir, perquè dona la sensació que la imatge està retallada.

Composició: És una pared amb uns esglaons petits de maons, amb diferents tipus de cement que dona l'efecte que sigui tot pla. No hi ha res d'aire.

Plans: És d'un pla contrapicat (amb el zoom) i detallat.

Enfocament: Els contorns del pas d'una textura a una altra no estàn gaire definits, es diferencien pel color més que pel contorn. Hi ha una petita gradació en la part dels maons, però cap més.

Llum i colors: Hi ha molta llum: el que fa que hi hagi ombra projectada als maons, que ès el que ens permet identificar que tenen volum i per tant no són plans. Colors: càlids, excepte una part grisa.

teulat



 Enquadrament: Horitzontal.

Composició: Aquestes imatge consisteix en el sostre d'un edifici i la pared d'altres, més el teulat d'una de les parets a la part esquerra de la fotografia. Al centre d'aquest teulat i el sostre i les parets hi ha cel.

Plans: Contrapicat.

Enfocament: No té gaire nitidesa; els contorns queden definits.

Llum i colors: En aquesta imatge tenim el color fred del blau del cel i el color càlid dels edificis que són bastant foscos per la llum, que és molt contrastada, perquè el cel es veu molt clar amb molta llum però els edificis foscos perquè a la zona no hi projectava la llum.

pared amb taques

Enquadrament: vertical

Fora de camp: El fora de camp d'aquesta imatge es marca bastant, perquè sembla que ha sigut tallada.

Composició: un mur amb dues parts: la de dalt,
llisa d'un color blau cristal·lí; i la d'abaix d'un gris
blavós amb taques grises més o menys circulars.
Al centre del mur hi ha una taca gran vertical
que trenca l'harmonia del fons.

Plans: pla mig.

Enfocament: Els contorns no queden clarament definits. No hi han hombres ni gradacions tonals.

Llums i colors: Hi ha molt poca llum perquè no hi ha aire i per tant no projecta ombres. Els colors són freds i pàlids.

Edifici i cel

Enquadrament: Horitzontal.

Fora de camp:  A la part inferior de la fotografia hi destaca el fora de camp, perquè la imatge està com tallada per aquella part; en canvi per les altres, no hi destaca el fora de camp.

Composició: Consisteix en un edifici, que es veu desde la meitat inferior fins a dalt i la resta és cel. La imatge és totalment simètrica verticalment. És compost de líneas rectes.

Punt de vista:  Pla picat.

Enfocament: És una imatge nítida i els contorns de l'edifici són prou definits.

Llum i colors: Aquesta imatge té la llum molt clara, no hi han foscos. De colors hi han freds (el blau del cel) i càlids (el beige marronós de l'edifici).